«EM CONFORMO AMB PASSAR»

Espanya, a la frontera més perillosa

Espanya, a la frontera més perillosa

@SeFutbol

3
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

«Atesa la situació actual, em conformo amb passar». Fins i tot ell, un tipus enèrgic i ple de conviccions («Luis Enrique va néixer optimista i morirà optimista», va confessar), es mira amb inevitable recel el duel decisiu d’Espanya davant Eslovàquia, el partit que no pot perdre si vol, almenys, garantir un procés estable en la reconstrucció d’una selecció que nia en el segon nivell mundial. I europeu.

Una victòria li garanteix continuar en el torneig després dels seus dos frustrants empats inicials (0-0 davant Suècia i 1-1 amb Polònia, incloent un penal fallat) que han col·locat tothom sota sospita, començant pel mateix seleccionador, el líder ideològic i futbolístic d’una renovada Espanya on no queda espai per a les vaques sagrades com Ramos, amb la sensació de debilitat que això projecta en cas d’una trista i mala arrencada com la viscuda aquesta última setmana a Sevilla.

L’equip està qüestionat i el tècnic, més que ningú. Amo gairebé absolut com és l’asturià d’aquest projecte de regeneració d’un grup que intenta, i de moment sense èxit, oblidar les caigudes de dos Mundials (Brasil-2014 i Rússia-2018) i una Eurocopa (França-2016). Tres tornejos que retraten la imparable decadència de ‘La Roja’.

A la recerca de calma

A la recerca de calmaGuanyar li dona vida i, sobretot, calma aquesta colla de joves, la majoria del quals ni juguen a la Lliga espanyola, ja que 14 són fora del país. Fins i tot un empat, sempre que Polònia no guanyi Suècia, li obriria la porta dels vuitens de final, a més de proporcionar calma a Luis Enrique, assetjat per preguntes que ni tan sols podia imaginar abans d’arrencar l’Eurocopa.

«¿Dimitir si perdem davant Eslovàquia?», van preguntar a Deportes Cuatro al seleccionador encara a la madrilenya ciutat esportiva de Las Rozas, poc abans de volar ahir cap a Sevilla, una llar on la selecció no s’ha sentit gens còmoda. Primer per la mala gespa de La Cartuja, després pels xiulets a Morata i, especialment, perquè no ha jugat tan bé com esperava. «¿Estàs de broma?», va respondre Luis Enrique de manera metafòrica al periodista quan li va inquirir pel seu futur immediat. «Si estic pensat a renovar, ¡imagina’t», va afirmar.

Sense «la cirereta del gol»

Sense «la cirereta del gol»Per construir plans estables de futur el tècnic necessita conquistar temps. I això passa únicament per derrotar Eslovàquia i avançar cap als vuitens de final, cosa que donaria una mica de tranquil·litat, tampoc massa, a un grup que es troba al caire del precipici.

«¿Autocrítica? Han sigut dos partits en els quals hem sigut molt millors que el rival, però ens ha faltat la cirereta del gol, que és el més important», va confessar l’asturià, que medita canvis a l’onze inicial. No dubta de la seva idea tàctica –el 4-3-3 sembla, com gairebé sempre, innegociable–, però sí de la necessitat d’apuntalar un equip tendre i jove. Molt jove.

«Tinc la sensació que aquesta selecció és com l’ampolla de cava que està a punt de destapar... Crec que quan la destapem sortirà de nou la nostra millor versió».

Luis Enrique, seleccionador espanyol

Notícies relacionades

«Pot ser que sí i pot ser que no...», responia de manera seca Luis Enrique quan li van preguntar si agitaria realment la selecció o només introduirà retocs estratègics en un onze que no ha dominat cap de les àrees. Ni la d’Unai Simón ni la rival. Torna, això sí, Sergio Busquets, el capità, com a pilar de recolzament imprescindible per manejar un escenari ple d’angoixa emocional, superior fins i tot a la futbolística perquè Espanya, que porta dos punts de sis de possibles, s’acosta al precipici sense marge si més no per a una altra relliscada. Seria fatal.

 La selecció és al llindar d’una frontera més perillosa del que ja realment és, malgrat que Luis Enrique presumeixi d’optimisme. Caure a la primera fase de l’Eurocopa desencadenaria una tempesta nacional. Però el tècnic ho mira diferent. «Tinc la sensació que aquesta selecció és com l’ampolla de cava que està a punt de destapar... Crec que quan la destapem sortirà de nou la nostra millor versió. Tinc contracte fins després del Mundial, però veient com em va... Estaria encantat de seguir».