LA CONSAGRACIÓ EUROPEA
«¿Algú ha vist el que ha fet Pedri, un nen de 18 anys, en aquesta Eurocopa?
A Londres encara estan buscant un ballarí. No el troben encara. Van quedar encisats de la mateixa manera que aquest futbol sedós i màgic va atrapar Pepe Mel, el tècnic del Las Palmas, quan el va veure sent un juvenil. ARonald Koeman, que no tenia cap notícia d’aquest prodigi canari, li va sorprendre, com a Luis Enrique, tècnics tots dos que són valents per obrir la porta als joves.
No miren quan van néixer ni d’on venen sinó el que ja són. A Gary Lineker, l’exdavanter del Barça, estrella televisiva de la BBC, li cremaven els dits per tuitejar abans fins i tot del final, dramàtic final d’Espanya amb Itàlia.
Pedri is soooo good. Absolute superstar in the making. Gorgeous footballer.
— Gary Lineker 💙 (@GaryLineker) 6 de julio de 2021
«Pedri és tan bo. Superestrella absoluta en potència, futbolista magnífic», va escriure sorprès Lineker sense que la màquina de recollir dades de la UEFA hagués escopit encara les dades de l’obra cabdal del canari: 63 passis bons de 63 en els primers 90 minuts. Ni un sol error.
Llàgrimes sense fi a Wembley
Però hi ha una cosa que la ciència, per molt que ho desitgi, no pot quantificar. «¿Algú ha vist l’Eurocopa que ha fet aquest nen de 18 anys», es va preguntar Luis Enrique, l’home que consolava, però sense cap èxit, aquest nen sobre el jardí de Wembley. Pedri era un mar de llàgrimes. La pena era infinita, tant com el seu prodigiós futbol. «Ni el Senyor Andrés Iniesta va ser capaç de fer-ho», va proclamar l’asturià.
«Gairebé no corre, el seu ritme baix congela màgicament el joc al seu voltant», escrivia el diari londinenc ‘The Times’, perplexos com estaven per «aquest muntatge slow-motion» en el qual Pedri és capaç d’aturar la pilota. I el temps.
«La seva velocitat mental, veure espais abans que s’obrin, saber què fer abans de rebre la pilota, els seus passis són un acte tan natural com respirar», va argumentar James Gheerbrant, el periodista, atrapat per aquest encanteri de Pedri, perquè una cosa és que t’ho expliquin o seguir-ho per la tele, però una altra és quan balla davant els teus ulls.
