Camp de batalletes

D’un gol després de 28 passades a la cruel alopècia de ‘la Roja’

. El ‘big bang’ del gran cicle d’Espanya va ser un partit a Copenhaguen.

. Sergio Ramos va marcar després d’una jugada simfònica de l’equip d’Aragonés.

. Del Bosque va culminar l’obra, però res és etern i la caiguda va arribar de forma abrupta.

D’un gol després de 28 passades a la cruel alopècia de ‘la Roja’
2
Es llegeix en minuts
Eloy Carrasco
Eloy Carrasco

Periodista

ver +

«Una melena formidable –i llisa– és un requisit imprescindible i innegociable. Quan un dels membres del grup comença a tenir entrades, s’ha de posar un anunci en el Melody Maker immediatament». Era una de les regles que va imposar a principis dels anys 70 el britànic Andrew Matheson quan tramava la fundació d’una banda (al final el seu pla va arrelar en els Hollywood Brats, punks primerencs que no van vendre res de res però s’ho van passar bomba), i així la va redactar en les seves hilarants memòries, significativament titulades ‘Te potaría a encima’ (‘Sick on you’ a l’original), d’Editorial Contra.

El senyor Matheson mai va tenir la menor relació amb el futbol ni amb qualsevol altre esport però el seu ensenyament serveix per explicar el que va passar a la selecció espanyola una vegada va haver consumit els seus millors anys. A ‘la Roja’ li va començar a caure el cabell a grapats després del cicle triomfal (Eurocopa-08 / Mundial-10 / Eurocopa-12) però Vicente del Bosque, un cavaller a qui costa ubicar en el pendent del punk, no va posar cap anunci a la recerca d’un necessari relleu. En altres paraules, es va aferrar als seus fidels jugadors, no va voler tallar en sec i es van estavellar tots junts en el Mundial del Brasil-14. Va ser el final d’una època portentosa, mai igualada per ningú, i que, com el moviment de les crestes, els imperdibles i els acords bruts, va sorgir en un moment convuls.

Aquell lustre en què es podia creuar la península Ibèrica fent passades sense perdre mai la pilota va brotar després de molt temps de terra erma. Luis Aragonés, que sí que tenia algunes maneres de punk, va treure la podadora i va plantar llavors noves. L’ocàs de l’era de Raúl va topar amb la determinació del d’Hortaleza, amb el consegüent terrabastall en la premsa, singularment la madrilenya, davant la deposició de l’intocable. «¿Quants mundials ha guanyat Espanya amb Raúl? ¡Digui-m’ho!», es va encarar un dia Aragonés amb uns aficionats que li retreien el sacrifici de l’ídol.

Va tenir el valor per fer-lo fora de les convocatòries i, contra vent i marea, amb mil escopetes carregades esperant-lo al girar qualsevol cantonada, va ficar totes les fitxes en una aposta de necessària audàcia; si al meu circ no hi ha forçuts, fem el número estrella amb malabaristes. Amb els baixets en el govern (Xavi, Iniesta, Silva, Cazorla), Espanya va dominar el món.

Notícies relacionades

Es dona per bo un ‘big bang’ de tot allò: 13 d’octubre del 2007, partit de classificació de l’Eurocopa 2008, a Dinamarca. ‘La Roja’ guanya 1-3 i un dels gols arriba després d’un embolic de 28 passades. Sergio Ramos va rematar una obra mestra, una pedra angular, la mare dels ous. La hipnosi va durar tres grans tornejos, una cosa mai vista. Però el temps i l’erosió van fer el seu efecte, van aparèixer les entrades, després l’alopècia, ningú va publicar cap anunci buscant relleus i tot allò tan trencador i contracultural, com el punk, també va acabar.

Temes:

Eurocopa 2021