El verí del racisme reapareix amb la derrota d’Anglaterra

Després d’aclamar-los com a herois, a l’hora de la derrota van arribar els insults. Amb prou feines uns segons després del final a Wembley, les xarxes socials es van enfangar amb un torrent d’improperis racistes contra Marcus Rashford, Bukayo Saka i Jadon Sancho, els tres jugadors negres que havien fallat els penals per a Anglaterra. La unitat i el suport durant les victòries aconseguides per la selecció al llarg del campionat es van transformar en abusos de la pitjor mena. La condemna va ser unànime.

Imperdonable

El seleccionador Gareth Southgate, que ha donat a l’equip anglès una nova imatge de treball col·lectiu i ha celebrat la diversitat, la inclusió i el respecte a tots, estava fastiguejat amb els qui han tornat a degradar el futbol. «Aquests abusos són realment imperdonables. Sé que molts venen de fora, però no tots. No és realment el que nosaltres defensem. Crec que hem mirat d’unir la gent. L’equip nacional és el de tothom». La foto de Southgate abraçat i consolant un Saka entre llàgrimes va ser la portada de la majoria dels diaris britànics dilluns.

L’Associació de Futbol va emetre un comunicat donant el seu recolzament als atacats. El primer ministre, Boris Johnson es va unir a la condemna. «A aquests que han estat llançant insults racistes contra alguns dels jugadors, els dic: Sou una vergonya i espero que us n’aneu gatejant fins a la cova d’on heu sortit».

Comptes clausurats

El príncep Guillem, president de l’Associació de Futbol, va demanar mesures més contundents. «És totalment inacceptable que els jugadors hagin sigut víctimes d’aquest comportament abjecte. Ha d’aturar-se immediatament i aquells que hi estiguin implicats han d’assumir-ne les responsabilitats». Des d’Instagram, Facebook, i Twitter van eliminar milers de missatges racistes i van clausurar alguns comptes. El ministre de Cultura i Esports, Oliver Dowden, els va urgir perquè «fessin front a aquest problema».

Els ciutadans també van reaccionar. Durant la nit un mural en honor a Rashford a Manchester va ser atacat amb pintades ofensives que, una vegada tapades, el veïnat va anar cobrint amb cors, dibuixos i missatges plens d’afecte pel jugador, líder d’una campanya contra la gana i la pobresa dels nens anglesos que ha forçat el Govern a canviar en dues ocasions les seves retallades. L’escassetat de menjar a la taula és una experiència que ell va viure quan era petit.

 La seguretat de Wembley, en qüestió

La final contra Itàlia va estar precedida per incidents que haguessin pogut ser molt greus i posen en dubte l’actuació de les autoritats. Milers de seguidors van trencar les barreres de seguretat de l’estadi de Wembley a l’entrada del qual es van produir escenes carregades de violència, davant la impotència d’uns serveis de seguretat clarament insuficients. Hi va haver baralles i, malgrat la negativa inicial de la direcció del recinte, alguns van aconseguir colar-se a les graderies sense entrada i sense la prova d’un test de Covid negatiu. 

Notícies relacionades

Insults racistes a jugadors d’Anglaterra que van fallar als penals

Kane: «Perdre en els penals és la pitjor sensació del món»

La presència dels ‘hooligans’ no va ser cap sorpresa. Hores abans del partit, ben servits d’alcohol, havien protagonitzat una batalla de llançament d’ampolles a Leicester Square fins que els antiavalots van desallotjar el lloc. Escenes similars es van viure a Trafalgar Square. La policia Metropolitana va comptabilitzar 49 detinguts i 19 dels seus oficials ferits com a balanç de la jornada.

Els errors de seguretat i la violència a Wembley tindran sens dubte un gran pes negatiu contra la candidatura del Regne Unit de convertir-se en la seu del Mundial de futbol.