Comença una Eurocopa tan diferent

Quan Michel Platini va concebre un campionat de nacions a diverses ciutats, el món es veia sacsejat per una altra pandèmia. Era el 2012, el francès presidia la UEFA i llavors el virus de la crisi econòmica esquerdava l’ànim d’innombrables països. Platini va pensar que una Eurocopa amb diferents amfitrions permetria estalviar en infraestructures com estadis i aeroports. Avui, el seu successor, Alexander Ceferin, renega de la idea, tot i que hi va donar suport en el seu moment. La coordinació no està sent fàcil. I el que queda.

Temor dels PCR

Cada país té les seves restriccions, les seves limitacions de viatges, les seves quarantenes, les seves polítiques de vacunació... Els maldecaps han sigut i són constants en aquest mosaic multinacional. Ni tan sols podrà respirar amb alleujament Ceferin una vegada la pilota es posi a rodar. Les PCR es continuaran realitzant i la possibilitat d’un o diversos positius flotaran en l’ambient del torneig fins al final.

La UEFA ha sigut intransigent amb el propòsit que a les 11 seus hi hagi públic. Per això Sevilla va rellevar Bilbao, que no ho garantia. Els estadis estaran ocupats del 22% al 100% depenent del país. El 100% serà només a Budapest. Les lleis pandèmiques són laxes a Hongria. Per televisió s’estima una audiència mitjana de 150 milions per partit.

Dos debutants

És una Eurocopa diferent per més raons. Cada seleccionador ha tingut l’opció de convocar fins a 26 jugadors, podrà realitzar cinc substitucions a cada partit (una sisena en la pròrroga) i, per descomptat, hi haurà més partits que mai (51), perquè estan citades més seleccions que en cap altra edició (24). Debuten Finlàndia i Macedònia del Nord.

😎 5 stunning #OTD solo goals! Best here? 🔥

1⃣ Eden Hazard 🇧🇪
2⃣ Rui Costa 🇵🇹
3⃣ Paul Gascoigne 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿
4⃣ Karel Poborský 🇨🇿
5⃣ Tomas Brolin 🇸🇪#EURO2020 pic.twitter.com/nnaJTee8BW

— UEFA EURO 2020 (@EURO2020) 9 de junio de 2021

Aspectes logístics al marge, amb la pilota als peus, sembla lògic decantar-se per l’èxit de França. Té sentit que una selecció que compta amb Mbappé, Benzema, Kanté i, sí, per què no esmentar-los, Dembelé i Griezmann, atregui els bons pronòstics. A les àgores futboleres sorgeixen també els noms de Bèlgica (Lukaku, De Bruyne, Carrasco… molta pólvora), Anglaterra (noms de talent i joves els té en abundància), Portugal o fins i tot Itàlia, invicta molts partits amb Mancini al timó. 

¿I Espanya? L’Espanya de Luis Enrique és una selecció en reconstrucció, de misteriós rendiment, amb una infinitat de noms per descobrir i, sobretot, sense futbolistes del Madrid per primera vegada en un gran torneig. Una decisió que ha convertit Luis Enrique en un malvat a la capital de l’Estat. Des del primer minut se sap que bona part de la crítica el jutjarà amb la tolerància d’una fera famolenca: qualsevol mal pas provocarà urpades furioses.

Cada federació participant rebrà un mínim de 9,2 milions d’euros. Com més avanci en el torneig, més ingressos obtindrà. La selecció guanyadora s’emportarà 34 milions, segons el barem de la UEFA. 

A la recerca de mercat

Des de la perspectiva de clubs, l’Eurocopa sempre és un formidable aparador per exhibir jugadors innecessaris, a veure si algú pica, però amb les caixes fortes en teranyines, les oportunitats de negoci semblen menors. Tot i que mai se sap. Amb el mercat aturat, molts moviments semblen pendents del que passi al campionat. I en el cas del Barça, hi ha molts jugadors als quals es busca destinació.

Notícies relacionades

Eurocopa 2021: aquestes són les seleccions favorites

Itàlia buscarà la victòria número 28 contra la complicada Turquia

Hi ha un element social al qual caldrà prestar atenció. Moltes seleccions han convertit en un rutina carregada de consciència posar un genoll a terra abans d’un partit per condemnar el racisme. A les xarxes socials hi ha un problema respecte a això que, en la Premier sobretot, es pretén tallar. La mort de George Floyd fa un any sota el pes d’un policia immisericordiós va impulsar el gest, que no és benvingut en alguns llocs. En els últims dies s’han sentit esbroncades a Anglaterra i més pronunciades a Budapest abans de dos amistosos. Compte amb això. La pretesa fraternitat europea es fractura amb episodis d’aquest tipus.

Però l’Eurocopa és primer de tot futbol, és passió, tot i que amb menys públic, i és un catalitzador d’estrelles. És una edició oberta, com gairebé totes, i podrà veure’s a Espanya a la televisió en obert. Ve un mes de sofà. Posem-nos còmodes.