El madridisme salta a la jugular de Luis Enrique

Els atacs a Luis Enrique no es van fer esperar quan es va donar l’últim nom de la llista i es confirmava que, efectivament, el Madrid havia desaparegut d’Espanya. Ni els lesionats Ramos i Dani Carvajal ni els sans com Nacho Fernández, Marco Asensio o el cas més improbable d’Isco Alarcón, habitual suplent amb Zinedine Zidane. De Luis Enrique, habitant de Gijón de 51 anys, no es va considerar l’atenuant d’haver sigut exjugador del Madrid (91-96), sinó que va comptar sobretot l’agreujant d’haver sigut del Barça (96-2004) i exentrenador del Barça B (08-11) i del primer equip (14-17) per acusar-lo de la liquidació blanca.

Les preguntes en la roda de premsa al seleccionador després d’anunciar-se la llista començaven a transformar l’anècdota en una ofensa en tota regla. Les xarxes socials van arribar a la temperatura d’ebullició, mentre alguns mitjans obrien enquestes per calibrar la justícia d’haver descartat Ramos o el grau d’antimadridisme de Luis Enrique.

Aberració, despit i venjança

Una opinió representativa era la del subdirector del diari As Tomás Roncero, que considerava «una aberració» que no hi hagués cap jugador del Madrid i sí, en canvi, un del Brighton anglès (el porter Robert Sánchez).

Ho atribuïa al suposat «despit» del seleccionador i considerava «una manera de venjar-se pel seu assumit sentiment d’animadversió cap al Madrid» el buidatge de jugadors blancs de la selecció. A més de lamentar que traslladés les seves «fílies i fòbies» al territori professional, l’acusava d’haver «instal·lat un ambient de frustració i decepció» quan ni tan sols ha començat la concentració per a l’Eurocopa.

«¡És una vergonya la llista d’Espanya! ¡¡¡Una vergonya!!!», va ser la reacció d’Alfredo Duro, un altre destacat madridista.

És la primera vegada que no hi ha cap futbolista del Madrid en un gran torneig internacional de seleccions, ja sigui Mundial o Eurocopa. El precedent més immediat i remot alhora, va ser la presència de Luis Molowny entre els convocats per al Mundial de 1950 al Brasil. Només un, en l’aportació mínima idèntica que la del Deportivo, el Celta, el Sevilla i el Valladolid. Llavors dominaven els futbolistes del Barça (5), l’Athletic i el València (4). Molowny, testimonial, només va jugar un dels sis partits del torneig (davant l’Uruguai, 2-2).

Abans i després, hi va haver internacionals madridistes en més o menys quantitat, però mai havia passat que no n’hi hagués cap. El mal estat físic de Ramos ha sigut el detonant. Les lesions que ha encadenat en els últims mesos l’han deixat fora de forma i sense ritme de competició. El mateix cas que Carvajal, amb constants recaigudes de ruptures musculars.

Vuit va ser el rècord

Notícies relacionades

L’Eurocopa d’Anglaterra exhibeix el ‘boom’ del futbol femení

L’Espanyol vol volar alt davant el Cadis

Al Mundial de Rússia van anar sis jugadors: Ramos, Carvajal, Nacho, Isco, Asensio i Lucas Vázquez. Els va convocar Julen Lopetegui, que va ser convidat a deixar la selecció al firmar pel Madrid abans que comencés el torneig. Hi va haver vuit blancs a l’Eurocopa de 1988, el rècord de participació, en plena ebullició de la Quinta del Buitre (Buyo, Sanchís, Camacho, Gordillo, Gallego, Michel, Martín Vázquez i Butragueño).

«Ramos i Carvajal podrien haver estat si no fos per les lesions, però no faig la convocatòria partint dels clubs», va manifestar Luis Enrique. «Entenc que cada club vulgui que els seus jugadors vagin convocats, però també demanen que no hi vagin segons estigui el calendari», va afegir el seleccionador.