Barcelona estudia subvencionar remuntes en edificis privats

L’estratègia es plasma en un pla per desenvolupar en set anys i presentat en l’últim consell d’habitatge social de la capital. La directriu incorpora aportacions dels múltiples actors implicats en el debat sobre la crisi de l’habitatge –des de promotors a plataformes antidesnonaments– i s’obre a recuperar la construcció de remuntes, les plantes sobreposades a blocs ja aixecats per crear més domicilis. A l’urbs van ser usuals en els temps de l’alcalde franquista José María de Porcioles i són especialment reconeixibles a l’Eixample. Part d’aquests àtics sobrevinguts són vistos com una aberració arquitectònica i un simbòl del desarrollsimo, una època d’expansió especulativa sota la dictadura.

Ara el govern socialista de Barcelona sospesa estimular que immobles privats guanyin altura per poder obtenir pisos socials. "És un debat que tenim a l’Ajuntament, no és fàcil", admet el tinent d’alcaldia d’Habitatge, Jordi Valls, en declaracions a EL PERIÓDICO. Reconeix que els antecedents obliguen a abordar la qüestió amb una "extraordinària prudència", tot i que sense defugir-la. "S’han d’estudiar les remuntes, però no vol dir que començarem a fer-les sense control, perquè hi ha una experiència extraordinàriament negativa a Barcelona amb les remuntes que, quan es van fer, van generar plusvàlues privades que no estaven controlades pel sector públic", expressa.

El mateix Valls confessa que no s’ha format encara una opinió ferma sobre si convé tornar a les remuntes. "Puc acceptar que hi hagi un increment de les remuntes, però sempre que sigui per fer habitatge protegit", condiciona. En tot cas, el govern del PSC no ha pres una decisió definitiva. "Estem pensant encara si certes coses les farem o no, però són debats que, en una crisi de l’habitatge com la que tenim, s’han de començar a plantejar de manera oberta", esgrimeix el regidor.

Drets de vol

Perquè blocs de la ciutat recreixin, el pla d’habitatge municipal contempla que l’Ajuntament compri drets de vol; és a dir, que obtingui la potestat d’alçar plantes sobre edificis ja construïts on la regulació urbanística permet fer-ho. Segons diu el document, "implicarà l’adquisició del sostre no construït en el teixit consolidat" de Barcelona. Apunta a "aquells drets sobre edificis en què el planejament preveu una altura superior a la que ha sigut edificada". Per tal que aquestes autoritzacions aflorin, el consistori sondeja subvencionar les remuntes en blocs en disposició de guanyar altitud.

"Aquesta actuació es planteja dirigida a generar habitatges de protecció oficial de titularitat pública i, alhora, dotar de fons les comunitats de propietaris i propietàries per fer la rehabilitació de la seva finca", exposa l’informe que desgrana les propostes del govern local. El programa d’accions fins al 2033 afirma que correspon a l’Ajuntament promoure que aquests creixements de blocs previstos sobre pla es produeixin, tenint en compte la dificultat que les comunitats les emprenguin per si soles.

Valls no veu improbable que hi hagi escales que s’embarquin en obres per a afegir plantes superiors si troben un incentiu. En tot cas, remarca que, "si es produeix un canvi urbanístic que millori el valor de la propietat, és important que aquest increment sigui compartit amb el sector públic per augmentar o finançar el parc d’habitatge social".

El programa del consistori projecta que la remunta "es podrà desenvolupar tant a partir del pagament a la comunitat del cost del dret de vol com de l’execució directa de la intervenció per part de l’administració". Valls no descarta traslladar el mètode a equipaments privats, supeditat de nou al fet que el titular comparteixi els beneficis i cedeixi els domicilis al parc públic.

El dictamen anticipa que "s’impulsarà una prova pilot en una finca amb necessitats de rehabilitació" perquè adquireixi altura i pugui incorporar noves llars. Ha de servir "per avaluar la viabilitat d’aquesta intervenció i el seu marge d’escalabilitat", abans de concretar quant es poden estendre els recreixements d’immobles a Barcelona. Una qüestió a banda serà que els propietaris s’avinguin a conviure amb els llogaters d’habitatge social. "Aquesta és una de les discussions que tindrem –augura el tinent–. Amb la reserva del 30%, de vegades la discussió és aquesta mateixa".

El full de ruta municipal advoca també per "impulsar la innovació constructiva" per potenciar la promoció pública de domicilis. En aquesta línia, postula reforçar "la industrialització per facilitar la promoció de solars petits i remuntes d’edificis ja existents, tant residencials com d’equipaments". Valls afirma que el consistori sí que té una "clara voluntat" d’edificar pisos sobre equipaments o promocions de protecció oficial: "No és tan fàcil, en un camp de futbol no posarem coses per sobre, però sí en una biblioteca o un poliesportiu. Això és densificació de la ciutat i aquests elements hem de poder introduir-los".

Revisar criteris

Notícies relacionades

Els Mossos busquen un museu per als seus 300 anys

Cinc exalumnes denuncien abusos de l’escolapi Josep Blay

El paquet d’accions de l’Ajuntament prefigura també la "revisió dels criteris de densitat" i "avaluar el possible augment de l’edificabilitat en eixos viaris principals per generar habitatge de protecció oficial". A més, suggereix ampliar els auxilis per a la "transformació de plantes baixes en habitatge en eixos no comercials" –el 2025, només es van autoritzar 68 canvis d’ús de local a domicili– i "estudiar el trasllat d’activitats situades en plantes baixes", com poden ser els despatxos professionals. L’informe indica que serà necessari examinar "quins incentius es poden activar per traslladar una activitat a la planta baixa i la transformació de la planta pis en habitatge".

Amb opcions com aquestes sobre la taula, Valls brandeix que Barcelona "ha d’afrontar el debat de la densificació" i estima que la capital "encara pot construir 70.000 habitatges". Rebutja en tot cas augmentar la construcció fins a l’extrem de la massificació. "El que no podem fer és caure on vam caure a finals del franquisme, en barris amb habitatges sense equipaments", preveu el regidor. "Sense perdre la idea que no es pot construir si no es tenen en compte el transport o els equipaments, hi ha certs llocs on es poden modificar els paràmetres i es pot valorar", defensa.