Juan Antonio Corbalán: "Hi ha un excés de ‘jugones’ que necessiten 300 bloquejos per aconseguir avantatge"
València i Reial Madrid s’enfronten avui a la semifinal de la Final Four d’Atenes
Juan Antonio Corbalán ha guanyat 7 Copes d’Europa i 12 Lligues amb el Reial Madrid. A més, s’ha penjat una medalla de plata olímpica a Los Angeles 1984, contra l’equip dels EUA de Michael Jordan. El base madrileny, que va acumular 178 partits amb la samarreta de la selecció, analitza aquesta Final Four d’Atenes a EL PERIÓDICO, en la qual el Reial Madrid arriba llastat per les lesions i el València de Pedro Martínez pot entrar a la final després d’haver aconseguit fer caure el totpoderós Panathinaikos. Per a l’històric base, els valencians són favorits en la semifinal de l’OAKA (20.00 h) per les lesions dels pivots blancs. L’altra semifinal enfronta el vigent campió, el Fenerbahçe de Jasikevicius, amb l’Olympiacos de Bartzokas (17.00 h).
¿El sorprèn la participació d’algun equip en aquesta Final Four o està tot dins del que s’esperava?
Tres dels quatre equips que hi ha eren a les quinieles. La sorpresa, que m’atreveixo a qualificar de magnífica, és el València, que s’ha colat merescudament entre els grans. Per estar en una Final Four s’ha de tenir un gran equip i saber aguantar la pressió durant tota la temporada. Per tant, felicito el València perquè crec que ha fet una tasca encomiable. I espero que no sigui flor d’un dia. A més, s’ha classificat a costa d’un equip que era molt favorit per ser a Atenes, com el Panathinaikos.
¿Considera que la inexperiència pot ser un handicap per al València, que juga per primera vegada una Final Four?
Quan un equip es manté a dalt de tot de l’Eurolliga és senyal del magnífic entrenador i la plantilla que té. És un equip jove, però la veritat és que no crec que aquesta joventut sigui un handicap.
¿Què el sedueix d’aquest equip?
El València ha demostrat que és un equip molt viu, capaç de córrer, de jugar posicional amb uns jugadors hàbils i determinants, i són capaços de mantenir una tensió notable sota la cistella. Penso que és un equip molt complet.
¿I el Reial Madrid?
Desgraciadament per a mi el Reial Madrid es presenta amb moltes dificultats perquè arriba sense els seus dos pivots titulars i això és com deixar coix de les dues cames un corredor de 100 metres. Els pivots són baluards essencials en el joc equilibrat d’un equip. I el Reial Madrid arriba en el seu pitjor moment per les lesions. Per contra el València arriba pletòric. Es podria dir que el València és favorit.
¿La presència d’algú tan experimentat com Scariolo pot pal·liar aquest dèficit del Reial Madrid?
No crec que en un torneig competeixin els entrenadors. Els tècnics han de tenir l’habilitat de mantenir els seus equips en les millors condicions quan arriben aquests moments. Però els que competeixen són els jugadors. Els entrenadors no guanyen els títols, sinó que col·laboren perquè els guanyin els jugadors. Jo vaig tenir la sort de tenir entrenadors que ens feien millors, però en la celebració eren discrets.
El Madrid sempre ha tingut grans directors de joc. Des de Campazzo a vostè, en els seus temps, passant per Sergio Rodríguez, Pablo Laso, Antúnez o Raúl López. ¿Com d’important és un base en el bàsquet actual?
No hi pot haver un gran equip sense un bon base darrere. És cert que en el bàsquet d’ara estem veient que hi ha equips que tenen l’habilitat d’arribar a jugar sense base, però els partits tenen moments que exigeixen estratègies diferents i tenir algú que controla aquests moments i sap aplicar un determinat ritme o estil et dona avantatge. Campazzo i Feliz són jugadors que ajuden el Madrid a imposar el ritme adequat. En aquests moments crec que hi ha un excés de bases, i utilitzaré un terme del nostre admirat Andrés Montes, "jugones». Aquests bases que boten 250 vegades la bola i necessiten 300 bloquejos per aconseguir l’avantatge. Crec que s’ha perdut la coralitat en el joc i el converteixen en un joc reiteratiu. A més, en aquestes situacions si el base està bé, l’equip està bé. I si està malament, condemna l’equip.
¿Entén que és conseqüència de la influència de l’NBA?
Totalment. Podem dir que s’ha imposat un cert model NBA amb bases o alers que assumeixen tot el protagonisme de l’equip. També és veritat que anem a pivots tirant de tres, però aquest fet té més a veure amb aquest bàsquet pluripotencial en el qual els joves jugadors alts tenen més tècnica, més mobilitat i una habilitat en àrees del camp que abans eren exclusives dels nans.
L’Olympiacos juga a casa...
El factor camp pot ser definitiu. És veritat que hem millorat molt a Europa respecte al comportament de les aficions dels equips, però hi continua havent països on hi ha certa laxitud en aquest aspecte amb pistes a Grècia, Turquia o algunes de l’antiga Iugoslàvia en què el públic aporta un plus d’agressivitat. Per això Olympiacos surt amb cert avantatge.
Notícies relacionades¿Cap a quins jugadors dirigeix la seva mirada quan veu un partit?
Com a aficionat i com a exjugador em fascina l’expressió coral del joc del València. I com a base que vaig ser i que continuo sent quan veig els partits, em criden l’atenció Brancou Badio i Jean Montero, dos jugadors que freguen el sublim.
