Ho tenim a prop

El d’ahir va ser un partit d’ofici, perquè l’equip no està per realitzar exhibicions i continua a anys llum de tot allò que ens va regalar en la primera volta del campionat, contra un Athletic que sense fer un gran partit va estavellar dues pilotes als pals.

Agraïm que no es lesioni Edu Expósito, el millor futbolista de l’equip a una distància sideral dels altres, juntament amb Pere Milla, que va obrar l’inici del miracle. De la resta... ho sento però Antoniu Roca no és un futbolista de Primera Divisió; Omar El Hilali és a tres pobles del seu estat de forma en la primera volta i cada partit que passa s’assembla més a un astronauta que a un futbolista. Romero dona més ordres que passades i sovint fa l’efecte que a Dmitrovic ens l’han canviat i jugui el seu germà bessó.

No es va omplir l’estadi

Però, lamentablement, el partit del públic no el vam guanyar. Tres quarts d’entrada (29.900 espectadors) en un dimecres a les 7 de la tarda quan ens jugàvem el futur. Dada preocupant i per reflexionar.

Notícies relacionades

Enrique Riquelme sospesa si presenta batalla a Florentino

L’Espanyol ressuscita a Cornellà i avança cap a la salvació

Aquest equip va començar jugant molt bé a futbol i està tancant la temporada amb una sobredosi d’ansietat de futbol; tota una equació de difícil solució. L’equip va jugar més amb el cor que amb el cap amb una fórmula simple: donar boles a Expósito perquè centri i a veure què passa.

M’alegro per Manolo, per Monchi, per Alan Pace i per nosaltres, collons. El món periquito no es mereix aquesta agonia. Però falten dues finals i queda molt per pencar. Crec que aquest dimecres vaig perdre almenys 10 quilos. Crec que ara en peso 200.