Conegui la lesió (inesperada) que ha torturat Márquez tots aquests mesos

Tots ells es van assabentar mentre recollien els seus estris i s’encaminaven cap als aeroports de Nantes i París que sis metges, en un dels quiròfans de l’Hospital Ruber Internacional, de Madrid, no només havien estabilitzat la fractura del cinquè metatars del peu dret del pilot català, retirat el cargol inestable que tenia a l’espatlla dreta, sinó que, a més, van descobrir que hi havia un fragment d’os, que flotava per l’espatlla, fruit d’una operació patida el 2019.

I, en aquesta situació (d’aquí l’admiració del pàdoc), el més gran dels Márquez va aconseguir el rècord de la pista divendres i, tot seguit, en la ‘quali’ va aconseguir el segon millor crono. «Jo, l’únic que puc dir és el que estic dient des de fa 14 anys quan vaig veure debutar el Marc a MotoGP: és únic, un pilot prodigiós, capaç del més increïble. I sí, dissabte va tornar a demostrar amb aquestes dues voltes, malgrat com estava», va assenyalar l’italià Davide Tardozzi, Team Manager de l’equip Lenovo Ducati.

EL PERIÓDICO va voler saber, abans d’abandonar Le Mans, quin abast tenien les molèsties que, finalment, va poder descobrir Márquez després de la carrera de Jerez i la revisió mèdica que va passar a l’Hospital Ruber Internacional, on van descobrir que, en efecte, alguna cosa estava passant a l’espatlla dreta, lesionada a Indonèsia-2025, després de la conquesta del títol, al ser envestit per l’italià Marco Bezzecchi (Aprilia).

Dos doctors i un fisio, els noms dels quals preferim mantenir en l’anonimat, van explicar la lesió, el comportament de l’espatlla dreta de MM93 i les seves terribles conseqüències en el pilotatge del campioníssim català quan pretenia arriscar com sol arriscar quan vol guanyar o pujar al podi.

«Tothom hem patit, en alguna ocasió, un cop sobtat al colze, conegut popularment com ‘l’os de la música’, que ni tan sols és necessari que sigui contundent», explica una doctora. «Et colpeges el colze sense adonar-te’n i punxes, justament, el nervi radial i, immediatament, tu mateix provoques, generes, un moviment espontani, involuntari, que et fa retirar, instintivament, el braç, el treus, l’encongeixes, perquè et provoca una espècie de rampa».

La mateixa doctora explica un segon exemple. «Hi ha molta gent que pateix ciàtica i té afectat el nervi de l’esquena, potser perquè, en algun moment, ha fet un gest brusc o aixecat pes. Si tu estàs ajagut, al llit o assegut, és a dir, si no estàs en moviment, no sols tenir dolor, ni sentir res». Però, què passa, continua explicant la doctora, que, de sobte, sense voler, sense adonar-te’n, tu pots fer un determinat moviment, «no ho sé, agafar un llibre de la prestatgeria, aixecar un got d’una taula, acostar una cadira i, de sobte, sorgeix la punxada, el dolor, el llamp i et quedes gairebé paralitzat».

Quan Márquez, divendres, va fer aquestes tres voltes estratosfèriques, una en temps rècord, «es van ajuntar tots els planetes». Ell tenia, en efecte, el cargol movent-se o oprimint els nervis i, ara, hem sabut que, també, un fragment d’os pul·lulant per aquesta zona. Però el Marc, en aquests tres girs, en aquestes tres voltes de minut i mig cada una, «no va patir cap molèstia», cosa que sí que li va passar a la carrera a l’esprint de dissabte i en les altres cinc caigudes que porta acumulades, de moment, aquest any: El Brasil, Austin (2) i Jerez (2).

 El fet que el dolor, la punxada, la rampa, es produeixi de manera espontània, de manera imprevista, inesperada, és el que ha fet, fins ara, que Márquez cregués, pensés, que era una cosa passatgera. És més, com certifica el fisio consultat, «em crec a cegues que quan ell era a casa, s’entrenava al gimnàs o, fins i tot, quan forçava al màxim amb la moto de cross, no sentís dolor ni molèstia».

Era quan el Marc arribava al circuit, pujava a la MotoGP i mirava de pilotar amb l’agressivitat de sempre, quan sorgien, sense avís, els problemes, les punxades. ¿Per què?, perquè quan pilotes la MotoGP, que, sens dubte, és una moto totalment diferent i, sobretot, es pilota amb moviments molt diferents de la moto de cross, el comportament del cos és molt diferent. És més, la força més gran en una MotoGP es fa amb els braços i les espatlles, per això el problema i risc.

Control mèdic

«Es tracta d’una situació que el Marc no podia preveure, ni tan sols intuir», comenta un altre metge, coneixedor del físic, la preparació i el comportament sobre la moto dels pilots de MotoGP. «¿Per què no la poden intuir?, perquè es produeix de manera involuntària i, per descomptat, gens previsible, per això l’irregular inici de temporada de Marc».

Els tres experts consultats per EL PERIÓDICO asseguren que els metges i especialistes que assessoren i cuiden el més gran dels Márquez Alentà, siguin, al seu dia, de l’Institut Dexeus, de Barcelona, siguin, en el seu moment, de la clínica Mayo, de Rochester, Minnesota, EUA o, actualment, de l’Hospital Ruber Internacional, de Madrid, no han comès cap error i han assessorat sempre correctament el campió del món.

«Ningú ha sigut irresponsable durant aquests mesos», indica un segon doctor. «És evident que el Marc ha tingut sempre els seus dubtes d’on procedia el dolor, ja que només sorgia molt de tant en tant. Per això va pensar, de vegades, que tot era mental, sobretot si, a sobre, era capaç de guanyar, com va guanyar les carreres a l’esprint de Goiania (Brasil) i Jerez (Espanya) o aconseguir rècords increïbles com el de divendres a Le Mans. Per descomptat, quan va aconseguir aquestes conquestes, no tenia dolor».

La doctora no vol ni imaginar la de vegades que Marc Márquez ha pensat, durant tots aquests mesos, què li estava passant. «Estic convençuda que el Marc ha patit una autèntica tortura mental, dubtant, potser, que el seu húmer dret estigués realment recuperat, si l’operació de l’espatlla estava superada o, fins i tot, si era un problema de síndrome compartimental, ja ho saben, aquesta lesió que pateixen tots els pilots i de la qual acaben operant-se, tard o d’hora, quan els músculs augmenten de gruix, intentant expandir-se a la beina que els oprimeix, i provoquen un dolor similar al que patia el Marc.

El cervell és tremend a l’hora de dubtar, diuen els doctors. O de plantejar-te dubtes. Com que no el sents tot el temps, pots arribar a pensar que alguna cosa tens al cap, què és el que et provoca aquesta sèrie d’errors, que acaben amb tu a terra. «I, no, no, el teu problema és momentani, esporàdic, involuntari, imprevist, incontrolable. I és un problema físic, no mental. És aquest cargol rebel, aquest fragment solt d’os, aquesta sobtada rampa».

Notícies relacionades

La gran festa de Laporta a Luz de Gas i la bogeria de Casadó i Balde a la plaça Catalunya

La radiografia del campió

«No volia que se sabés, però, després de Jerez, quan el Marc va descobrir quin era el problema que li impedia rendir com vol i pot, es va sentir tremendament alleujat. Per això va decidir, amb el seu equip mèdic i Ducati, que passaria pel quiròfan, de nou, a l’acabar el GP de Barcelona», assenyala una font del ‘team’ italià. I, coneixent el seu estat, s’entén que la reacció, no ja de tot el pàdoc, sinó, molt especialment, del seu equip, fos admirable quan divendres, va aconseguir uns cronos com aquells, que, la veritat, li van servir de poc.

Bé, li van servir per demostrar que, si surt d’aquesta, és a dir, si les dues operacions però, especialment, la de l’espatlla, que va tornar a ser la més complicada, surt bé, el campió de Cervera (Lleida) tornarà a plantar batalla quan torni a la pista.