El clàssic mai vist a la Lliga

Mai un clàssic, tampoc, ha resultat tan concloent per al desenllaç de la Lliga entre els únics aspirants, tot i que la diferència de punts (11 més té el Barça, amb 12 en joc), indiqui que només hi ha un candidat. La victòria del Barça o l’empat suposa la victòria matemàtica dels blaugranes i a casa seva, cosa que no s’ha produït abans en un xoc directe. Hi va haver altres clàssics transcendents, però eren gairebé decisius.

Púgils amb antecedents

A aquesta circumstància inèdita se n’afegeix una altra, molt més cridanera i estrident. Sagnant, si es permet l’expressió. El Madrid que va ballar i va refregar al Barça la victòria de l’octubre al Bernabéu (2-1) està immers en una onada de violència interna insòlita, per més que dos dels púgils en aquests episodis tenien antecedents: Antonio Rüdiger (va pegar Álvaro Carreras) i Fede Valverde (va pegar Álex Baena, ex del Vila-real), víctima en aquest cas del mal geni d’Aurélien Tchouaméni, que no va aguantar, segons explica a Madrid, les constants provocacions del futbolista uruguaià, el segon capità de la plantilla, en dos entrenaments.

Tan sorolloses han sigut les batusses com la interpretació que ha fet de tot Álvaro Arbeloa. Enmig d’aquesta espiral de fúria, traspassada tota barrera ètica, no va tenir més ocurrència el tècnic que invocar la figura de Juanito. I no va al·ludir a ell per reivindicar l’honor que els permeti impedir la festarra dels culers, sinó per justificar la violència dels seus.

Per als qui no coneguin Juan Gómez, Juanito, les videoteques conserven la salvatge agressió a Lothar Matthäus, del Bayern Munic, a la semifinal de la Copa d’Europa del 1987. L’extrem blanc va trepitjar el cap del seu col·lega alemany quan estava estirat a terra. Segons després, Manolo Sanchis, un altre històric madridista, li trepitjava el turmell.

"Juanito és el paradigma del que ha de ser el jugador del Reial Madrid [...]. Juanito no es va equivocar mai... Va entendre el que era el Reial Madrid", va observar Arbeloa. Flick era futbolista del Bayern i aquella tarda d’abril ho va veure des de les grades de l’Olympiastadion. Udo Lattek no el va convocar. "No sé què fer amb aquesta pregunta", va dir en el tancament de la roda de premsa en què, per una vegada, hi va haver més preguntes sobre el rival que sobre el Barça. D’altra banda, el tècnic blaugrana havia establert les diferències de procediment que imperen al Camp Nou.

No nega Flick la possibilitat de conflictes passats, presents i futurs –"tots som humans, tots cometem errors"– al seu vestidor, però l’entrenador del Barça va remarcar "la gran comunicació que tenim" com a mètode per atendre focus de tensió. A principis de temporada es va conèixer una col·lisió entre Gavi i Fermín, que eren íntims amics.

La sintonia blaugrana

"Quan passa una cosa d’aquest estil aquí ho parlem. Jo intento parlar i escoltar el que pensen els jugadors", va explicar Flick, feliç per la sintonia que regna al Barça. "En aquest club, tothom va en la mateixa direcció", va assegurar l’alemany, incloent tots els estaments, des de la dirigència a l’afició. L’habitual quan els èxits somriuen a un equip que estava condemnat a la misèria, es va anunciar, amb l’arribada de Kylian Mbappé al Reial Madrid.

Notícies relacionades

Paula Blasi fa història i guanya la Vuelta a l’Angliru

Marc Márquez cau i no podrà córrer a Barcelona

"Davant la porteria, per a mi, és el millor", va admetre Flick, que sense pretendre-ho, o sí, incidia en la idea del valor superior que té la col·lectivitat sobre la individualitat. Amb Mbappé, el Madrid encadena dos anys sense cap títol. Davant Mbappé, el Barça està a punt de revalidar la Lliga, el seu cinquè èxit. Sense poder apaivagar el soroll entorn del clàssic, aquesta vegada procedent l’estrèpit només des del sector blanc, Flick advocava pel silenci i la discreció mentre rumia l’alineació amb tota la plantilla (excepte Andreas Christensen i Lamine Yamal) desitjosa per jugar.

"Hem de centrar-nos en nosaltres, en el nostre joc, el nostre estil", va dir. Més o menys, com en les 34 jornades anteriors.