Macarrons, Cruyff i Flick

Hi ha dinars que alimenten el cos i altres que, directament, engreixen la ment. El d’ahir entre Berta Brau, Xavi Valls, Joan Poquí, Víctor Lozano i un servidor, va ser dels segons. Reunió d’il·lustres al Colmado Carpanta (o això van poder pensar altres clients al menjador si no ens coneguessin) per resoldre una qüestió de país: ¿on s’elaboren els millors macarrons de Barcelona? Perquè un pot discutir sobre el VAR, geopolítica, IA o sobre l’atemptat a Trump... Però el veritablement transcendent sempre acaba sent el sofregit.

Entre xarrups de Montsant, el Carpanta va defensar el seu lloc al podi amb dignitat, mentre el Bar Bocata o el Bar Gañán proposen una alternativa que, com totes les bones, mai acaba a la sobretaula. Ningú va vèncer ningú, que és exactament el que havia de passar perquè la discussió valgués la pena. I és clar, de la pasta al Barça hi ha un pas. O cap. Va sortir el tema Cruyff, com sempre que algú vol semblar transcendent, i es va arribar a sentir ¡que l’holandès està sobrevalorat! Ronaldinho va aparèixer com a argument inequívoc de talent, naturalitat i alegria. Es va debatre sobre qui va canviar més la història, com si la història fos un rànquing i no una suma de miracles. Discussions eternes, vaja...

Debatre entre amics

Notícies relacionades

El Govern inicia el pla de prescripció esportiva als CAPs

Adidas conquereix la cursa ‘espacial’ de la marató

També hi va haver espai per al partit contra el Getafe. "Soporífer", van dir alguns... (els mateixos que després celebren les lligues al maig). "Rigorós", van replicar d’altres... (aquests que no confonen l’eficàcia amb l’èpica). La veritat, com els bons macarrons, estava en el punt equilibrat de forn: ni obra mestra ni crim culinari. Al final, un surt d’aquests àpats amb la certesa que no hem vingut al món a posar-nos d’acord, sinó a debatre entre amics i rialles. Perquè el futbol no és una discussió: és l’excusa perfecta per parlar de tot. De macarrons, també.

Això sí, per tancar l’assumpte amb rigor institucional, només falta que Laporta els tasti tots tres, convoqui roda de premsa i dicti sentència. Tot i que vist això, ni així.