Els joves amb un ús problemàtic de les xarxes socials tenen una pitjor salut mental

Un estudi estatal de l’Unicef mostra que, també a Catalunya. els més enganxats tenen pitjors índexs de satisfacció amb la vida i més risc d’ansietat, depressió i suïcidi

Els autors eviten parlar d’una relació causa-efecte però reclamen més implicació a institucions, famílies, escola i sistema sanitari

Dos adolescentes, con sus móviles. / FERRAN NADEU

Un 6,7% dels alumnes catalans tenen un ús problemàtic de les xarxes socials, una xifra netament superior a la mitjana del conjunt de l’Estat, que és del 5,7%. La xifra és pitjor entre les alumnes i en els estudiants de batxillerat. Els estudiants amb ús problemàtic, a més, puntuen pitjor en qüestions com satisfacció amb la vida i tenen més índexs d’ansietat, depressió i risc de suïcidi.

Aquest és una de les dades més significatives de l’estudi ‘Infància, adolescència i benestar digital’, és una iniciativa de l’Unicef Espanya i la Universitat de Santiago de Compostel·la, entre altres organismes. Els investigadors relacionen aquest ús problemàtic d’internet amb el malestar emocional però no de forma causal. Amb tot, adverteixen que «les dades revelen de manera inequívoca que els que pateixen aquest tipus de problemes [amb les xarxes] tendeixen a presentar una pitjor salut mental». Per això, els autors demanen abordar aquest ús incorrecte de la tecnologia des d’una mirada «integral i comunitària» implicant institucions, famílies, sistema sanitari i educatiu i escoltant els menors.

Entre els qui admeten tenir aquest ús problemàtic de les xarxes també es detecten més casos de violència cap als pares. La satisfacció amb la vida d’aquests menors és d’un 6,5 sobre 10, mentre que el conjunt dels alumnes catalans se situen en el 7,8.

Elles, amb més malestar emocional

Una de les dades significatives és que les joves i els estudiants d’FP mostra uns índexs de malestar emocional clarament superiors a la mitjana. És a dir, que si el conjunt dels joves tenen un 14% de malestar, si es recullen les respostes de les menors, el percentatge ascendeix al 20% i aquest percentatge és del 22% entre els i les estudiants d’FP.

El mateix passa amb els símptomes d’ansietat i depressió. Si bé el conjunt dels enquestats tenen un índex pròxim al 14%, les joves manifesten de mitjana un 18 % i els i les estudiants d’FP, al costat dels de batxillerat, superen el 20%. En depressió, també les estudiants superen clarament la mitjana, junt amb els alumnes d’FP i batxillerat. Quant a l’índex de satisfacció amb la vida, la puntuació és de 7,71 sobre 10. Un 19% dels joves tenen una baixa satisfacció amb la vida.

Risc suïcida del 7%

També les menors manifesten pensaments de mort i idees suïcides en molta més mesura que els nois. El risc suïcida d’aquestes és gairebé del 10% davant el 4% d’ells. Crida l’atenció que els estudiants d’FP mostren el doble de risc que els que cursen batxillerat. Per això, els autors de l’estudi demanen aplicar una mirada de gènere sobre aquesta relació entre els joves i la tecnologia.

Assetjament escolar: un de cada quatre

Els percentatges sobre assetjament escolar indiquen que gairebé un de cada quatre alumnes ho ha patit en algun moment. Les víctimes d’aquests casos d’assetjament presenten indicadors pitjors quant a satisfacció amb la vida, ansietat, depressió i idees de suïcidi. En aquest últim cas el risc de suïcidi s’eleva al 16%, més del doble de la mitjana.

Porno als 11 anys

L’edat mitjana de consum de porno per primera vegada és d’11 anys. Un 9% dels alumnes han rebut alguna proposició sexual per part d’un adult a través d’internet. Aquest percentatge és més gran entre les menors i arriba a l’11%. Vuit de cada cent alumnes tenen un consum problemàtic de porno. I aquests joves presenten índexs majors de sèxting i malestar emocional, així com pitjor qualitat de vida. Un altre indicador sobre sexe és que la gran majoria, més del 77% coneix la plataforma online OnlyFans, on abunden els continguts sexuals o eròtics. Mentrestant, a 6 de cada 10 llars el sexe –segons indiquen els alumnes– és un tema del qual no es parla mai o gairebé mai.

La ministra d’Igualtat, Ana Redondo, presenta la campanya institucional pel consum de pornografia de menors al costat de la secretària d’Estat d’Igualtat per a l’Erradicació de la Violència contra les Dones, Aina Calvo. /

MATIAS XIOFALO

Ús generalitzat de videojocs

Quant als videojocs, els estudiants dediquen més de set hores a la setmana a jugar, especialment els nois (més del doble que elles) i els estudiants d’FP. Un de cada quatre gasta diners per tenir més ‘eines’ al videojoc. I com succeeix amb altres indicadors com el porno o l’ús problemàtic de les xarxes socials.

Donar o no donar exemple

Notícies relacionades

L’enquesta ha relacionat dos indicadors: famílies en les quals els progenitors utilitzen el mòbil durant els àpats i un ús pitjor de les xarxes per part dels menors. El resultat és que els pares i mares que miren el mòbil tenen fills amb més consum de porno, que accepten més desconeguts a les xarxes socials o que passen més hores enganxats a aquestes aplicacions.

La investigació es va portar a terme entre el 2024 i el 2025 mitjançant un qüestionari contestat a Catalunya per 11.400 alumnes de 10 a 20 anys de centres públics i privats. La major part, el 63% eren estudiants d’ESO, seguits d’un 19% de primària i un 13% de batxillerat. En general, els resultats dels estudiants catalans són similars als que ha obtingut l’enquesta a tot l’Estat. Però quant al mal ús de les xarxes (la necessitat d’estar permanentment connectat, que interfereix en la vida quotidiana i té efectes emocionals i en les relacions interpersonals), les xifres de Catalunya són pitjors.