Oda a la veritat
Final de Copa del Rey: Atlético de Madrid - Real Sociedad, en imágenes
Diuen que el Barça no va jugar la final de Copa del Rei dissabte. Que allò era cosa de dos equips més: un de basc, l’altre espanyol, amb mitja Cartuja donant la benvinguda a la marxa reial a base de xiulets, i l’altra meitat al compàs del característic "lololo" de la seva lletra inexistent. I, no obstant, quines coses té el futbol, el Barça sí que hi era. ¿Qui sinó xiula millor que ningú aquestes notes? ¡Ja ho crec que hi era! Sempre hi és, tot i que no el vegin. Perquè el Barça no és només una samarreta blava i grana o un escut brodat. El Barça, i aquí comença el problema per a alguns, és una manera d’entendre la justícia... i la vida. I quan algú salta a un estadi a competir contra la mentida, contra la manipulació, contra la mentida i el frau, allà hi ha ADN Barça, tot i que aquell dia vesteixi de txuri-urdin.
Dissabte el tema no anava de possessió. Anava de resistir quan el vent bufa conduït, de no comprar el relat de qui no havia, per justícia, de ser allà competint, de lluitar com si es transmetés una discussió incòmoda. I sí, es va patir. És clar que es va patir. La veritat sempre sua més que la mentida des del punt de penal, aquest lloc on ja no hi ha escarafalls cholistes que valguin, ni expulsions inventades, ni puntades de peu del porter a la cara del rival. Allà només hi ha pols, convicció i una porteria que no entén de manipulacions malintencionades. I va guanyar qui havia de guanyar. O més ben dit: va guanyar qui no estava disposat a perdre alguna cosa més que un títol.
Notícies relacionadesVictòries que no s’esperen
La Copa es va aixecar amb altres colors. Blau i blanc. Però que ningú s’enganyi: durant 120 minuts llargs i una tanda de nervis, el Barça també va jugar aquesta final. Perquè quan algú competeix per la veritat, el Barça, tot i que no ho posi a l’acta, es posa la samarreta que faci falta. I dissabte, sí: el Barça va estar empenyent la Reial Societat. Un més en la lluita. Un més celebrant, tot i que alguns prefereixin no veure-ho. Perquè hi ha victòries que no s’esperen però s’agraeixen a l’instant. I aquesta, per fotut que els resulti a alguns, va ser el triomf de la veritat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio M.Rajoy i l'operació Catalunya, els grans misteris de l'univers
- Causa secreta Illa manté la confiança en el seu cap de gabinet tot i estar investigat
- En un tram de l'Ebre L’AP-7 a Tarragona estrenarà un sistema únic a Catalunya que ajusta la velocitat segons el trànsit de camions
- Nou programa ‘La gran cita’, el ‘dating show’ de Dulceida en català a 3Cat: «És la meva llengua, la que parlo amb la meva família»
- Zona modernista Així és el barri de Barcelona on viu Marc Giró