El Barça s’entrena a Madrid

El Barça s’entrena a Madrid
1
Es llegeix en minuts
Lluís Carrasco
Lluís Carrasco

Publicista

ver +

Hi ha tuits que no informen, il·luminen. El que va publicar diumenge a la nit el gran Óscar Nin pertany a una categoria tan escassa com necessària: la del sarcasme i la ironia de barri que, sense demanar permís, et dibuixa un somriure i et deixa amb cara de lluç. Venia a dir –amb aquella sornegueria tan bé executa el molt "cabró"– que el Barça femení va massa a Madrid a entrenar-se. I, és clar, un, que ja té uns quants anys, no pot evitar preguntar-se: ¿I si no fos del tot una broma? Perquè, quan ets el millor equip d’Europa, el problema no és guanyar, és no avorrir-te de fer-ho. L’excel·lència té aquest defecte: et deixa sense rivals. I aquí apareix la idea: convertir l’equip de la capital en el company de ring i gimnàs que t’ajuda a mantenir el to i l’efectivitat sense posar-te en risc la mandíbula. El color ajuda, no ens enganyem. El blanc sempre motiva. És veure’l i apujar un punt la pressió, com quan et creues amb aquella veïna que et posa i et saluda amb aquella coqueteria a l’ascensor que no acabes de saber llegir. Però, futbolísticament, l’assumpte té menys misteri que una pel·lícula de romans i miracles, repetida una vegada i una altra per Setmana Santa. Serveix per rodar automatismes, ajustar línies i assajar golejades amb certa resistència, sí, però total tranquil·litat.

Notícies relacionades

L’exigència d’Europa

La Champions, en canvi, és una altra cosa. És l’única competició que ens mira de tu a tu sense enrojolar-se. L’únic escenari on l’equip necessita realment serrar les dents i recordar que el futbol, de vegades, també fa mal. Totes les altres coses són capítols intermedis d’una sèrie que mires només perquè ja l’has començat, però que saps de sobres com acaba. Així que potser Óscar Nin tenia raó. Potser aquests viatges a Madrid són sessions programades d’entrenament. Un sparring diari, blanc impol·lut, que permet a les blaugranes no rovellar-se en espera del que realment importa: Europa. La resta, pur attrezzo en un estadi batejat amb el nom d’un jugador culer pispat pel franquisme. La història mateixa del nostre futbol.