Un Bernabéu tancat al femení

La realitat és que el Reial Madrid va començar la seva aventura en el futbol femení en una barreja d’obligació i necessitat. Socialment es demanava un gir a l’entitat que els permetés tenir un equip femení. Per això, la compra el juny del 2020 de la plaça al Tacón CF li va permetre entrar directament en la màxima categoria sense haver de passar per divisions inferiors. Una vegada amb l’equip en marxa, el Reial Madrid va aconseguir ja des del primer any configurar una plantilla amb grans noms. I, encara més amb el pas de les temporades, ha pogut formar un equip competitiu més enllà dels cromos. Futbolistes com Linda Caicedo són les màximes valedores del projecte blanc.

La compra de la plaça a la Lliga Iberdrola, en aquell moment anomenada així la primera divisió femenina, va donar al Reial Madrid l’impuls inicial perquè la seva samarreta blanca computés en els equips femenins. Des d’aleshores, els objectius han sigut clars: créixer tenint com a rival a batre (algun dia) el Barça i crear com a conseqüència una estructura professional al voltant. Mentre en el cas de la professionalització de l’equip de Barcelona gran part ha passat per crear talent a casa, apostant per La Masia, l’equip presidit per Florentino Pérez (malgrat la seva escassa presència i gairebé nul·la en els partits del femení) ha optat més per anar amb el talonari.

Així s’ha anat construint un equip que, amb el pas dels anys, pot afirmar que s’ha anat acostant lentament al conjunt blaugrana, però al qual encara segueix a certa distància. ¿De què depèn aquesta distància? Doncs la realitat és que hi ha diferents factors. El primer, el dubtós interès de tenir una aposta real per l’equip femení. El màxim exemple d’això és que, ni en la Champions i molt menys en la Lliga F, s’ha estudiat que l ’equip dirigit per Pau Quesada jugui al Santiago Bernabéu. A Madrid hi ha dos corrents que pretenen donar-hi explicació. El primer és el pensament que no s’arribaria a omplir l’estadi i, per tant, la imatge que deixaria no seria la que voldrien als despatxos. L’altre és el resultat possible del partit. "No el volen obrir per ser golejades", expliquen fonts sabedores de la situació a EL PERIÓDICO.

"El Madrid també aposta", explica a aquest mitjà Andrea Orts, fundadora de SheScout, primera empresa de scouting de futbol femení. "És un club del qual sempre es diu que no ha apostat, però jo crec que sí que ho està fent. Es va demostrar amb la renovació de Linda Caicedo. És important que un club com el Madrid vagi creixent. I espero que els que venen darrere puguin arribar a aquest nivell, que és complicat, perquè s’ho han de creure".

21 de 22 triomfs blaugrana

Notícies relacionades

El Barça se sustenta en Clyburn i Shengelia per batre l’Efes

Els forenses explorende nou Enríquez Negreira

I és que perquè el futbol femení a Espanya es posi al nivell de grans lligues com l’anglesa, passa perquè hi hagi una competència real i que el Madrid pugui fer front al Barça. Una situació que, fins ara, no s’ha donat. Dels 22 clàssics disputats, 21 han sigut blaugrana. En l’average golejador, la distància també és enorme (77 gols blaugrana per 12 de madridistes). Sense anar més lluny, aquesta temporada s’han disputat tres clàssics, amb un resultat total de 10–0.

Avui el Reial Madrid rep el Barça en un primer assalt a l’Alfredo Di Stéfano (amb un aforament de 6.000 espectadors), amb l’esperança de deixar oberta l’eliminatòria que es tancarà en el remodelat Spotify Camp Nou, amb capacitat actualment per a 60.000 persones, el Dijous Sant.