Joan entra en una altra dimensió

Protecció ofereix Joan Garcia als seus companys, que es van espantar dimecres quan es va posar la mà al bessó esquerre, i protecció per a un Barcelona que ha trobat un guardià perfecte en aquest porter de 24 anys que viu la seva setmana gran, allistat per Luis de la Fuente per a la selecció per a una inusual convivència de quatre porters en una convocatòria. Una cosa mai vista.

No hi ha ningú en la Lliga que mantingui casa seva tan cuidada, amb unes estadístiques sorprenents: 63 parades, 79% d’encert i, a més, 89% d’encert en la passada. O sigui, un porter amb peus, pacient en l’elecció de connectar amb el defensa més adequat, i amb mans poderoses que resisteixen ferms xuts de tot tipus.

Un porter sense pressió

I si no que l’hi preguntin a Carlos Martín, el jugador rayista, que va topar amb el seu cos als 50 segons de partit quan tenia el gol més fàcil de la seva vida. O quan Álvaro García va deixar anar una puntada de peu que va trobar resposta en un plàstic i, alhora, efectiu vol de Joan Garcia. Res comparable, no obstant, a la parada felina i plena d’intuïció amb la qual va repel·lir el cop de cap d’Unai López a la sortida d’un córner del Rayo, que es frustrava cada vegada que arribava a l’àrea

I, en l’últim sospir, De Frutos va pegar un verinós xut amb la dreta (m. 89) que va trobar una altra ràpida resposta d’un porter que no ha sentit, en cap moment, la pressió que irradia aquest càrrec en el Barça. Quatre xuts a porteria del Rayo, quatre parades de Joan. "És una pena que Joan hagi fitxat pel Barça", va confessar Íñigo Pérez, el tècnic rayista. Juga al Camp Nou com si ho hagués fet tota la vida, quan, en realitat, només fa cinc mesos que hi és. Abans va jugar a Montjuïc. Però ell ha sabut construir una llar confortable, malgrat que s’ha hagut de reinventar, acostumat com estava a viure més protegit.

En l’Espanyol acostumava a tenir més defenses al seu voltant. En el Barça, en canvi, els té, però lluny, molt lluny, de la seva àrea d’influència. De vegades necessita prismàtics perquè habiten a 50 metres. Però ell no es deixa impressionar per aquesta enorme distància. Juga tranquil, conscient, i a més no es desconnecta dels partits.

Les ‘parades invisibles’

Ni a l’inici, quan el Rayo va copiar la tàctica del Newcastle per castigar l’esquena dels laterals. Ni al final, quan ha d’aguantar un Barça desfigurat en l’aspecte físic, sense cap energia.

Notícies relacionades

L’arrencada del Como de Cesc

Juanjo Brau: "Hi ha entorns de futbolistes que son tòxics"

A Joan Garcia se li veuen en cada partit les parades que es veuen. I les que no deixa que es vegin, sobretot en aquelles centrades laterals en les quals interpreta amb astúcia la velocitat i direcció de la pilota per evitar la rematada. Avorta el perill abans que sigui irreversible. Són accions gairebé invisibles, però gairebé d’idèntic valor per a un equip, el Barça de Flick, que viu gairebé sempre a la cornisa. Quan està a punt d’estimbar-se, apareix la figura de Joan, que s’ha instal·lat a la porteria amb una naturalitat increïble.

Joan va concloure una setmana de somni amb tres victòries, un ensurt de lesió muscular que es va quedar finalment en res, líder de la Lliga i a quarts de final de la Champions (va debutar en aquest torneig sense cap vertigen, tot i que els blaugranes no han deixat la porteria a zero en cap dels 10 partits), amb Espanya mirant-lo ja d’una altra manera.