El Madrid torna a passejar-se a plaer pel Palau
Un segon quart demolidor dels blancs (15-36), amb 8 triples de 9 intents, enfonsa els blaugranes. L’afició local va acatar la superioritat en silenci.
Len tracta d’encistellar entre Fall i Shengelia, ahir al Palau. | AFP7 VIA EUROPA PRESS /
El Barça va guanyar el Madrid a la seva pista el gener passat i va ser com una oreneta a l’hivern. Un accident. Res ha canviat en el duel entre els dos grans, que ha adquirit un color blanquíssim durant els últims anys, especialment punyent al Palau, on els blaugranes no han derrotat el seu gran rival des de fa dos anys. Van tornar a caure amb una estrèpit històric, vorejant els 23 punts de diferència establerts com a rècord.
Aquella victòria només va servir per fastiguejar el Madrid i retallar una ratxa de 37 victòries a casa. La devolució de la visita de Lliga va acabar per fer enrojolar l’afició barcelonista al veure la diferència existent, que a l’hivern es va dissimular i va crear expectatives. Falses, ha denunciat el temps amb l’arribada de la primavera. Espanta pensar en un nou encreuament en les eliminatòries de l’Eurolliga, o en les de la Lliga Endesa.
La gestació del drama
La pallissa es va gestar per una demolidora escomesa en el segon quart que va anticipar el desenllaç del clàssic. Un període demolidor, que en altres ocasions –potser amb el pobre Joan Peñarroya– hauria arrencat mocadors. No van sortir de la butxaca perquè no hi havia res més per protestar que la fenomenal punteria visitant.
Els va entrar tot, i tot és tot. Van encaixar 8 triples de 9 d’intentats i 5 de 7 de dos, més dos tirs lliures sense fallada. El Barça va anotar 3 triples de 9 i 3 de 8 de 2. Un 15-36 letal que va destrossar un primer parcial prometedor en el qual els blaugranes es recolzaven en la pintura mitjançant Vesely, Clyburn i Fall. A Vesely (15 punts) i Clyburn (14) els va secundar Joel Parra (11) en els dobles dígits.
Fins i tot Procida es llueix
Punter no havia despertat, i ho va fer amb quatre punts en el quart maleït, ben vigilat per Abalde, que va frenar la primera escapada visitant (18-25). El Barça ja no va atrapar el Madrid, que s’allunyava saltant feliç, amb salts triples. Fins i tot l’italià Gabriele Procida, que no és precisament el referent de l’equip, es va posar les botes al sumar els primers 10 punts amb una sèrie sense fallada. Va acabar amb 14 i un error. Tots els jugadors madridistes van anotar. Sergio Scariolo va poder repartir minuts i esforços i completar la feliç jornada, que va començar amb les espelmes del pastís d’aniversari que va bufar el pivot Edy Tavares (34 anys), una roca davant la qual els rivals s’arruguen.
El 33-51 del descans havia desanimat tant el Barça que passar pel vestidor no va tenir altre efecte visible que que s’assequessin la suor i potser es prodiguessin en recriminacions. Era més gran el mèrit dels blancs que el demèrit dels barcelonistes. El pobre Kusturica recordarà tota la vida el seu bateig en els clàssics.
"Un moment de debilitat"
Notícies relacionades"No hem pogut aguantar el seu poder anotador del segon quart. No hem tingut cap oportunitat d’entrar en el partit", es va lamentar ja serè al final del partit Xavi Pascual, sense objeccions al rotund triomf del Madrid. Els altres tres parcials van estar igualats (61-59). "El Barça ha tingut un moment de debilitat i l’hem aprofitat bé", corroborava Scariolo.
L’avantatge madridista va continuar creixent per reforçar la seva xarxa de seguretat. Sense poder igualar l’irrepetible percentatge d’encert, no tenia cap problema per continuar sumant. Va arribar a la cota del 41-64 (els 23 del límit històric), que no minvava malgrat els esforços dels barcelonistes; si es va reduir va ser perquè el Madrid no va buscar el rècord. En va tenir prou amb marxar del parquet enmig d’un respectuós i admirador silenci dels aficionats blaugrana, que comencen a malacostumar-se.
