El Barça goleja el Sevilla en una tarda gairebé perfecta per a Hansi Flick

Un retorn, el de Gavi, que va omplir d’emoció amb el Camp Nou dret per saludar un jugador que simbolitza l’ànima del barcelonisme de tal manera que fins i tot Araujo, el capità oficial després de la marxa del davanter brasiler, va entregar el braçalet al menut centrecampista andalús, mentre el Barça va acabar igual la primera meitat que la segona: encaixant un estèril gol del Sevilla.

A Flick, més previngut que de costum, no li va costar ni un segon mirar a dimecres i pensar en la transcendental cita amb el Newcastle. Va asseure Lamine Yamal a la banqueta, una cosa que resulta tot un esdeveniment. El va asseure després que hagi encadenat un parell de mesos, excepte la seva sanció a Praga, minuts d’alt voltatge. No passava des de la semifinal de la Supercopa a l’Aràbia Saudita el mes de gener passat.

I el Barça, en format Lliga, amb Roony de titular a la banda dreta completant una ala singular on hi havia Xavi Espart, va començar jugant amb inesperades imprecisions. La tarda estava, amb el Gol Nord acabat d’obrir, una mica estranya perquè l’equip de Flick no filava el joc, tenint en compte que Pedri no estava gens fi. En aquesta parèntesi entre vot i vot –les urnes van dominar l’univers blaugrana– va emergir la figura de Joao Cancelo, l’únic fitxatge d’hivern.

Un extrem verinós

El lateral portuguès va decidir transformar-se en un extrem punyent i verinós que va esquinçar, i per sorpresa, la tènue defensa del Sevilla. Amb Raphinha venint cap a dins, més a prop de Lewandowski i de Dani Olmo, o sigui més lluny de la calç de la banda esquerra, Cancelo va assumir un impacte ofensiu determinant.

Venia des de darrere amb potència, desequilibri i, sobretot, regat. Així va forçar la pena màxima de l’1-0. Així va repetir després per desencadenar el 2-0. Tot va passar en molt poc temps. Tot just 12 minuts per liquidar el partit i mantenir la renda de quatre punts sobre el Madrid, a l’espera del que passi la setmana que ve en el derbi de la capital del Bernabéu.

Cancelo va generar el caos; Raphinha, va encertar. I va encertar amb un penal, el primer llançat a l’estil Panenka. Va encertar en el segon, amb un altre xut ajustat al pal dret de Vlachodimos. El Barça, arribat el minut 21, dominava amb tal autosuficiència que va apagar qualsevol esperança d’un Sevilla pla i inofensiu. I Flick, mentrestant, era feliç perquè el seu pla li havia sortit de meravella, però tot es va trencar una mica.

Un bon Olmo

Assegut Lamine, amb la pressió recuperada ja des de l’inici i un Marc Bernal cada vegada més intocable, els blaugranes es van oblidar en el temps afegit, cosa que va permetre el gol andalús, on va quedar retratat tot l’esquelet. No només defensiu, on ningú va collar Juanlu, l’assistent, i ningú va fer atenció després tampoc a Oso, que va aprofitar que Espart va descuidar la seva esquena per firmar el 3-1. Un gol que va provocar l’enuig de Flick.

Aquest gol andalús va entelar el bon rendiment que havia deixat Dani Olmo en els primers 45 minuts, amb gol inclòs. Va estar actiu en la pressió i protagonista en la rematada apareixent des de darrere camuflat perquè ningú reparés en la seva presència.

El retorn de Gavi

Notícies relacionades

La farmacèutica Kern Pharma deixarà de patrocinar l’equip ciclista

Mbappé s’apunta i Guardiola avisa: "És una final i pot passar de tot"

Tenia molt més volum de joc que un desconegut Pedri, que amb prou feines va resistir la primera meitat, castigat, a més, per una trepitjada que va obligar Flick a no córrer després més riscos. El va deixar al vestidor i va treure després Fermín, que va decidir unir-se a la festa que va organitzar un Raphinha colossal. Tres gols en els seus tres primers xuts. ¡Què més se li pot demanar!

Després d’aquest parèntesi del gol d’Oso, el Barça es va reconstruir immediatament. ¿Com? Amb Cancelo, una vegada més, exercint de motor d’arrencada, capaç d’activar un grup d’adolescents (Espart, Cubarsí i Bernal, fills del 2007), que li va proporcionar una relaxada tarda de gols i serenitat on hi va haver moments emocionants com el retorn de l’aclamat capità Gavi després de 203 dies d’absència per una greu lesió.