L’encant del Barça de Flick davant el terrabastall electoral

La directiva actual, la que aparenta que governa i la que controla pels canals subterranis, va voler enclaustrar les eleccions enmig de la competició, en lloc d’esperar el balanç de final de temporada, i l’estratègia apunta a rendible. Aquí ve l’equip de Hansi Flick, amb el seu encant inalterable, per atraure el focus general i distreure de les altres coses amb la competició més sexi i que més es resisteix.

A hores d’ara, el Barça de Flick juga per a si i les emocions, amb un impacte electoral ja definit. Difícilment, el resultat de Saint James Park alterarà percepcions i vots. Juga per avançar en un camí de la Champions que convergeix a Budapest, més ampli i menys rocós que altres anys. El Newcastle, en principi, és més un turó que una muntanya escarpada. Un inici de la fase d’eliminatòries molt accessible.

Amb Lamine Yamal

És un equip que flota per mitja taula de la Premier, que corre i lluita, però sense estrelles ni artistes, malgrat la propietat saudita, més garrepa del que s’esperava. Disputar els vuitens de final ja satisfà les seves expectatives. És la primera vegada en la seva història que juga una eliminatòria de la Champions.

El Barça ja va tombar l’equip d’Eddie Howe a l’eixordador Saint James Park al setembre, en la primera fase, amb dos gols de Marcus Rashford (1-2), el segon d’un xut memorable. Una nit que es va tirar endavant sense Lamine Yamal. Però Flick no pren com a referència tant aquell partit com l’anada de Copa davant l’Atlètic. Allí els seus jugadors van fer tot el que no havien de fer. Va condemnar la semifinal. Que no passi el mateix en la Champions. "Hem parlat de manera molt honesta sobre aquell partit. No vam defensar com a equip, alguns jugadors no van fer una bona feina. A casa, en canvi, tots van pressionar quan tocava i mantenien la distància necessària. Vull veure això aquí", va dir a les catacumbes del Saint James Park.

En defensa de Deco

En aquest marc de diàleg, Flick es va trobar còmode. En el context electoral, o sobre Xavi, no tant. Per això va buscar fórmules per escapolir-se. "Només estic concentrat en el nostre partit. Si juguem malament i perdem, no em preguntareu per les eleccions, ¿veritat? Vull centrar-me en el que passa al camp".

Notícies relacionades

Les dones de la Vuelta se citaran al colós de l’Angliru

Un Espanyol sense punteria tampoc pot amb el cuer

No ho va aconseguir, perquè el soroll electoral ja és de molts decibels, i el resultat de les urnes l’afecta, i ho sap. Podria saltar Deco, per exemple, del qual va remarcar la complicitat mútua que hi ha en ells. "Cal esperar les eleccions", va dir quan se li va insistir. I va agafar impuls. "Vull recordar que des del primer dia he treballat molt a gust amb Deco i Bojan. Quan ens vam conèixer no només vam analitzar el primer equip, també els jugadors de la Masia. Dels que sobresurten dels equips inferiors. I anem sempre a l’una, tenim sempre la mateixa idea. Hem creat un equip per al futur. Fa un any i mig que soc aquí i gaudeixo cada dia". Un reconeixement evident.

A Flick se’l va percebre més incòmode al parlar de Xavi i la publicitat de les seves trobades, en particular ara que és enemic públic de Joan Laporta. "Tinc bona relació amb ell. Vam parlar quan jo era seleccionador i quan vaig arribar Barcelona el vaig visitar a casa seva. Però això és privat. Quan parlo amb la meva dona o amb un altre entrenador és privat. Sé la veritat i això és tot el que vull dir ara". Va semblar mossegar-se la llengua. El seu focus ara està en el Newcastle.