Judith Forca, primera waterpolista en actiu a ser mare: "Fins que jo no vaig donar a llum no hi havia normatives de baixes per maternitat"

¿Com es troben ara vostè i la seva filla Clara?

La veritat és que molt bé. Ha passat molt ràpid. ¡La Clara ja té nou mesos! És molt dur perquè no pares en tot el dia. Abans només estaves pendent de la feina, que era el waterpolo, d’entrenar i de cuidar-te, i ara ha passat tot a un segon pla. He de tenir cura d’una nadó que gateja, camina i no para. Però bé, molt feliç. Cada dia que passa, m’alegro més d’haver fet el pas.

¿Com és ara pensar en aquell moment?

Va ser la millor decisió que vaig poder prendre. I me n’alegro d’haver-ho fet. Que jo fos la primera en waterpolo vol dir que moltes dones abans s’ho han pensat i no han sigut capaces de fer el pas, per una cosa o per una altra. Llavors, fas veure que és possible. ¿Que és difícil? És clar. Com en el món laboral, en l’esport ser mare és difícil. Però es pot. I jo estic superorgullosa de portar-ho, de portar-ho bé i de ser molt feliç.

És la primera waterpolista en actiu que decideix ser mare. I després a tornar a jugar.

Una cosa que em va xocar quan vaig dir que estava embarassada són els comentaris que deien: "Llavors ja et retires, ¿oi? ¿Quan és la teva retirada?». I per a mi això era... Jo no em retiro, em retiraré quan jo vulgui, però ser mare no em farà retirar-me. Vull fer veure que tothom és lliure de ser mare quan vulgui i que no pel fet de ser esportista o campió olímpic ho has d’ajornar.

Com que és la primera, ¿fins a quin punt estava preparat el waterpolo per a tot plegat?

La veritat és que era tot una mica nou. No sabíem gaire bé com podia entrenar, però sí que vaig entrenar fins als últims tres mesos, perquè el metge em va dir que havia de fer una mica més de repòs. Em va anar molt bé continuar entrenant al meu ritme, nedar, i també ho he notat molt quan he tornat.

I, després de donar a llum, tenia ben clar que tornaria quan fos possible.

Va ser un seguiment i va estar en mans del metge fins a última hora, perquè va ser una cesària. A l’obrir tot l’abdomen, també era més difícil que jo entrenés i també calia valorar quins exercicis podia fer i quins exercicis no podia fer. Però bé, vaig començar a entrenar amb el físio aquí del club [el CN Sabadell] i a poc a poc superbé. Em vaig anar notant més bé amb força rapidesa. Jo pensava que estaria més malament. Per tant, estic molt contenta i ara ja al màxim amb l’equip.

¿Com diria que és tornar a la seva vida ara?

És el més difícil. La meva parella treballa des de ben d’hora fins a la tarda i m’ho he de gestionar amb els pares, que tinc ben a prop i m’ajuden un munt en tot. És possible ser mare i esportista. Si et gestiones bé, ho pots fer, amb algun familiar o amb l’escola bressol.

¿És tan difícil com sembla poder conciliar?

És molt complicat i més en el meu cas. Entrenem al matí i a la tarda, però a la tarda és a les vuit del vespre, que és quan la Clara comença a dormir. Jo arribo i ja fa tres hores que la Clara dorm. El meu descans també... Em llevo aviat perquè la Clara se’n va a dormir ben d’hora. Vas cansada, totalment, però bé, si vols una cosa, et costarà.

¿Com veu el futur de les que han de venir?

Lluitem molt perquè les que vinguin darrere ho tinguin més fàcil. Fins que jo no vaig donar a llum no hi havia normatives. No se sabia què passava si una jugadora estava de baixa per maternitat. Hi havia moltes lleis i normatives que no existien perquè no havia passat mai. Estic contenta d’haver fet el pas i facilitar les coses a les noies següents que vulguin ser mares.

Notícies relacionades

El Madrid guanya a Balaídos xutant només tres cops a porteria

Espanya compleix contra Ucraïna a l’‘exili’ d’Antalya

Va haver de prendre vostè algunes decisions i tenir converses complicades.

I el moment en què ho vaig fer era molt complicat. No sabia ni com dir-ho, ni tampoc sabia si s’ho prendrien bé o malament. Com que no havia passat mai, no se sabia res. Em demanava "¿ho faig bé o no ho faig bé?». És una cosa que, al final, s’ha de normalitzar. És clar que està bé: tinc tot el dret de ser mare. Em vaig quedar molt tranquil·la quan ho vaig fer, i tothom s’ho va prendre molt bé i m’han ajudat tant al club com a la federació. Un pas petit rere l’altre, espero que tot anirà més bé i que les següents ho tindran més fàcil i ho faran més tranquil·les.