El caldo electoral

El caldo electoral

SERGIO PEREZ / EFE

1
Es llegeix en minuts
Carme Barceló

Entre pernil, macarrons i tota la carta de menges gastro que una pot trobar a Mercadona, Joan Laporta disfruta del període preelectoral. A la seva salsa hi ha l’expresident en campanya, que cada dia esmorza amb enquestes que li asseguren que tornarà a la llotja del Camp Nou per la porta gran. No l’acompanya amb el cafè aquest diari, que va reconèixer no llegir a Catalunya Ràdio mentre li detallaven la notícia publicada a EL PERIÓDICO sobre la denúncia d’un soci davant l’Audiència Nacional. Aquest l’acusa de blanqueig de capitals, cobrament de comissions indegudes, transaccions econòmiques a l’estranger i frau a Hisenda. Va obrir el tema a cavall d’un mosqueig monumental i la tritranquil·litat del que se sap guanyador i va continuar amb el menú que li tenien preparat. En paral·lel, Víctor Font, Marc Ciria i Xavier Vilajoana cremaven calories a la carrera intentant presentar els seus plats, alguns de molt ben condimentats, fins i tot sabent que la veritable batalla electoral serà la del 2030.

Salutació nazi al Bernabéu

Notícies relacionades

Tots estan remenant el caldo però, com culers que són, aquest divendres estaran més pendents de les boles del bombo de la Champions que no pas d’una altra cosa. Allà torna a estar el Barça, que va veure els partits classificatoris del Reial Madrid amb un bol de crispetes i que va tornar a confirmar que l’equip blanc, per molt mal futbol que desplegui, sempre hi és i se l’espera en la que considera que és la seva competició. Arbeloa va haver d’empassar saliva però va passar el tràngol i Mourinho es va quedar en el camí que va assenyalar amb el seu dit, sopant frugalment tancat a l’autobús del Benfica, aparcat a l’estadi.

Assenyalats han quedat també el seu jugador Gianluca Prestianni i un fons sud del Santiago Bernabéu que tan aviat enarbora una pancarta contra el racisme com un dels seus membres porta a terme una salutació nazi i d’altres envien Lamine Yamal a vendre mocadors a un semàfor. Fora d’aquest bombo haurien d’estar tots aquests cafres, els d’allà i també els d’aquí. Perquè, per desgràcia, a tot arreu couen faves.