Oriol Cardona fa història als Jocs amb el primer or espanyol en l’estrena olímpica de l’esquí de muntanya

Oriol Cardona (Banyoles, 1994), doble campió del món i campió europeu d’aquesta disciplina, ho reconeixia dies enrere en una entrevista a aquest diari: "Ho he apostat tot per ser aquí". Potser si li haguessin preguntat de petit com imaginava el seu debut olímpic, hauria descrit exactament els fets tal com han passat i hauria fantasiejat amb un triomf aclaparador sobre la nevada cimera de l’Stelvio.

Cardona es va coronar campió olímpic (2:34.0), seguit de Filippov, que va ser plata, i Anselmet, que va tancar el podi.

Domini absolut

La neu humida i el vent ratxejat que assotaven el vessant van complicar una mica les coses, però el català va començar a la primera sèrie dels quarts de final i li van bastar 2:37.9 minuts per completar el recorregut amb el millor temps, seguit de prop pel seu company d’equip Ot Ferrer (+3.4). Va dominar pràcticament de principi a fi la seva primera aparició. Va completar al davant el primer ascens amb esquís a la zona dels rombes perseguit pel francès Pablo Giner. Una mica més difícil ho va tenir a la següent sèrie el francès Thibault Anselmet, número 1 del món i l’altre gran favorit de la cita, que va acabar segon darrere del suís Arno Lietha en tenir diversos problemes durant l’ascens i fins i tot perdre un bastó.

Més tard, l’espanyol va començar novament a la primera sèrie de semifinals, tot i que en aquesta ocasió s’enfrontava a Anselmet i al suís Jon Kistler. El català va sortir pel carril central esquerre, a priori el millor situat, però va quedar encapsulat a la sortida. Va mantenir la calma i va anar recuperant posicions als rombes fins a atrapar Kistler. Entre tots dos van gestionar la cursa pràcticament en paral·lel, seguits de prop per Anselmet, i després d’un ensurt en no encaixar la fixació al primer intent, ja des de la segona posició, Oriol Cardona va assegurar el seu lloc a la final acabant segon amb un temps de 2:36.1 minuts, a 1.17 segons de Kistler.

A la segona sèrie, en què també es jugava el seu lloc a la final Ot Ferrer, van ser Lietha (2:33.79) i l’atleta neutral Nikita Filippov els qui van aconseguir el seu pas directe i el català es va classificar per a les finals com a 'lucky loser'. Els dos espanyols es van retrobar a les finals olímpiques.

En aquesta ocasió, Oriol Cardona va sortir una mica endarrerit i es va formar una línia de quatre en la lluita per entrar als rombes; els dos espanyols ja perseguien els suïssos. Oriol Cardona va avançar els suïssos en un esprint brutal abans de la primera transició. I, entre ensopegades, va aconseguir arribar amb gairebé tres segons d’avantatge a la següent transició.

Els relleus, una nova oportunitat

Notícies relacionades

Gerard Piqué s’interessa per la compra d’un club històric del futbol català

Koeman declararà en un judici contra el Barça per les comissions del fitxatge de Koundé

Va competir aquest dijous en esprint i dissabte ho farà de nou en relleu mixt (juntament amb Ana Alonso) després de signar un cicle de resultats que el situen en la primera línia internacional: campió del món d’esprint a Morgins 2025, plata mundial en relleu mixt —resultat que, a més, va donar a Espanya el bitllet olímpic— i un inici de temporada amb victòria a la Copa del Món de Courchevel que li va reforçar la confiança.

Aquest dissabte tornarà l’emoció a la cimera de l’Stelvio amb les parelles espanyoles formades per Oriol Cardona i Ana Alonso, i Maria Costa i Ot Ferrer. Els veterans, també favorits a priori, competiran per revalidar el subcampionat del món que van aconseguir el 2025, quan la dupla també va ser campiona de la general de la Copa del Món.