Koeman declararà en un judici contra el Barça per les comissions del fitxatge de Koundé

Aquest procés civil es va iniciar arran de la demanda presentada per Isaac Tutumlu López, en la qual afirma que va intervenir en el traspàs del jugador del Sevilla al club blaugrana i que li corresponen tres milions d’euros per aquests serveis, quantitat que el FC Barcelona es nega per ara a pagar. El demandant ha aportat una sèrie de whatsaps per intentar acreditar la seva intervenció.

La demanda, firmada per l’advocat Pep Oriola, assenyala que el 8 d’agost del 2021 Koeman, que era llavors entrenador del Barça, va trucar a Tutumlu per transmetre-li la necessitat de reforçar la defensa de l’equip amb un central de primer nivell i va manifestar el seu interès per Koundé. Tot i que el mitjancer estava de vacances a Bellver de Cerdanya, segons aquest escrit judicial es va posar «immediatament» a treballar en l’operació amb l’objectiu d’explorar la viabilitat del fitxatge.

No va ser fins uns mesos després quan Tutumlu va trucar a Ramon Planes, llavors secretari tècnic del Barça, per plantejar-li la possibilitat de contractar el jugador del Sevilla. El demandant li va anunciar, segons la seva versió, que es reuniria amb Monchi, que era director esportiu del club andalús, per abordar el traspàs. Dies després, el mitjancer va reiterar la proposta a Koeman, que li va respondre que li trucaria. En aquesta conversa, el tècnic neerlandès va confirmar que el FC Barcelona no disposava de liquiditat, per la qual cosa l’única alternativa per emprendre el fitxatge seria un intercanvi de jugadors acompanyat d’una quantitat de diners.

L’operació va seguir endavant i, el 6 d’octubre del 2021, el mitjancer va informar Planes –sempre segons la demanda– que Monchi havia d’analitzar la plantilla del Barça per avaluar quins jugadors es podrien incloure en el traspàs. No obstant, la reunió amb el secretari tècnic del club blaugrana no va arribar a concretar-se, ja que aquest va comunicar a Tutumlu que era millor posposar-la fins que l’equip tingués un nou entrenador, ja que la destitució de Koeman era «imminent».

Després de la sortida de Planes, el demandant va contactar amb Mateu Alemany, llavors director de futbol del FC Barcelona, per tal de reprendre el fitxatge. No va obtenir resposta directa, però, a través d’un assistent, es va fixar una reunió. L’escrit judicial relata que va ser en aquesta trobada on es va abordar «en profunditat» la possibilitat que Koundé arribés al Barça i es van estudiar els futbolistes que podien anar al Sevilla.

La intervenció de Laporta

En un contacte posterior amb Monchi, aquest va comentar a Tutumlu que el fitxatge no era viable en aquell moment i el va emplaçar a reprendre les negociacions una vegada finalitzat el mercat d’hivern, amb l’esperança que llavors les condicions fossin més favorables. I així va passar: a partir del març del 2022 les converses es van succeir, d’una banda, amb Mateu Alemany i, de l’altra, amb Monchi. En la demanda es descriuen les propostes creuades entre els dos clubs.

Notícies relacionades

Font aposta per un trident per a la direcció esportiva

L’Atlètic treu un empat en una festa de gols delirant a Bruges

Amb Xavi Hernández a la banqueta, Koundé va continuar sent una prioritat i així l’hi va comunicar el tècnic a l’intermediari. Mentrestant, el Chelsea pressionava el Sevilla per tancar el traspàs del futbolista francès. Segons el demandant, el 10 de juny del 2022 el mateix president del Barça, Joan Laporta, es va posar en contacte amb Tutumlu i aquest li va demanar que intercedís pel club blaugrana. Finalment, el 26 de juliol d’aquell any, el Barça va anunciar oficialment el fitxatge de Koundé per 50 milions d’euros, més variables.

Tutumlu afirma que aquest desenllaç no hauria sigut possible sense la seva intervenció, ja que les seves gestions «van evitar» que el Chelsea tanqués un acord i van permetre que el central francès acabés vestint la samarreta blaugrana. L’intermediari, que també va participar en el traspàs de Luuk de Jong, assegura que no ha rebut cap compensació econòmica per aquestes gestions, «malgrat haver complert totes les seves obligacions i haver contribuït de manera efectiva a l’operació». Al seu entendre, va exercir un «paper essencial i determinant» en la negociació del fitxatge.