Oriol Cardona, esquiador: "Ho he apostat tot per ser en aquests Jocs Olímpics"

Arriba al debut olímpic de la disciplina com un dels favorits. ¿Com ho porta?

Fa anys que hi treballem. Des que es va anunciar que l’esquí de muntanya seria olímpic, enfoquem la feina a aquestes proves i són disciplines en què rendeixo molt bé. Tinc moltes ganes de competir i veure què es pot fer. No he anat mai a uns Jocs i no sé com serà ni quina repercussió tindrà. Potser aquest desconeixement és la clau més important per córrer sense pressió i aconseguir el millor resultat.

¿Com arriba a l’esquí de muntanya? Abans feia atletisme.

Sempre he fet esport, des de petit. Soc de Banyoles i vaig començar amb l’atletisme, en part per influència del pare, que el practicava. Els caps de setmana també pujàvem a La Molina a fer esquí alpí amb el Club Esquí Girona. He seguit força els passos del pare i del germà en l’aspecte esportiu. El pare va passar de l’atletisme a l’esquí i concretament a l’esquí de muntanya, tot i que també ha fet molta escalada; i el germà continua practicant l’esquí de muntanya. En el meu cas va ser a 14 anys quan la cosa es va posar seriosa.

¿Va començar a competir?

Sí, vaig començar a entrenar més seriosament. I, des d’aleshores, he anat encadenant temporades fins a arribar on soc ara, a uns Jocs Olímpics. Des que es va anunciar que la disciplina passaria a formar part del programa olímpic, he fet un salt molt gran en la preparació. Vam posar el focus en aquestes dues disciplines (esprint i relleus) en què rendeixo tan bé. Tinc moltes ganes de córrer i veure fins on puc arribar.

Va començar la temporada guanyant a Courchevel. ¿Què li va aportar aquesta experiència abans dels Jocs?

Em va deixar molt content. Em va donar un xut de confiança.

En aquesta Copa del Món ja es van mesurar pràcticament els mateixos que competiran a Cortina. ¿Què hi espera trobar?

A Courchevel hi era pràcticament tothom, no hi va faltar ningú, com va passar en les primeres carreres de la temporada a Amèrica. Crec que no hi haurà grans sorpreses, perquè els qui estaven forts l’any passat continuen al davant i, tot i que ha aparegut algun rival nou que caldrà vigilar en els Jocs, ho tenim present.

És el gran repte de la seva carrera.

Sí, evidentment. No he estat mai en uns Jocs i no sé quina dimensió tindrà tot. Espero que no m’afecti durant la carrera, però és el màxim objectiu que he tingut fins ara i en què més m’he deixat la pell. Ho he apostat tot per ser aquí.

¿Aquesta aposta li provoca pressió?

La pressió existeix: com més et prepares i més apostes per alguna cosa, si surt malament, el cop és pitjor. Però confio en mi, en l’entrenament i en la feina feta durant tot aquest temps. Tot i que avui dia ja ha valgut la pena, quan arribi el moment de competir, es veurà.

Entrena habitualment a Font-Romeu. ¿Per què allà?

Per proximitat a casa, per condicions i per altitud. M’hi vaig traslladar a 18 anys per estudiar a la Universitat de Perpinyà, que té la facultat d’esports a Font-Romeu. I d’aleshores ençà m’hi he quedat. Soc a dues hores de casa i, per entrenar les disciplines que treballem, m’encaixa molt bé.

Va estudiar esports. ¿Era un pla B o era el pla inicial?

Va ser una decisió en què va influir el germà, que ja havia vingut dos anys abans a estudiar CAFE. Jo volia entrenar i competir, i en aquell moment estudiar on line no estava tan estès. Així que l’alternativa que vaig trobar va ser venir aquí.

Sembla que els últims anys hi ha hagut una aposta més gran de la Federació per brindar estructura i suport a l’esquí de muntanya.

Sí. Hi ha hagut una aposta forta conjunta amb el Consell Superior d’Esports i, amb l’ajuda de les beques ADO i del Comitè Olímpic Espanyol, les ajudes han crescut i han aparegut suports nous. Així no depenem només de patrocinis personals, que continuen ajudant moltíssim, i n’estic molt agraït en aquesta nova modalitat olímpica.

¿Té cap referent, especialment en esports d’hivern?

Notícies relacionades

Font aposta per un trident per a la direcció esportiva

L’Atlètic treu un empat en una festa de gols delirant a Bruges

Quan vaig començar vaig coincidir a l’equip amb Kilian Jornet. Tenir-lo com a líder, guanyant-ho tot, em va ajudar a creure com a esportista [Jornet forma part de l’equip d’entrenadors de Cardona].

Pueyo i Colell acaben en la 15a posició

Els espanyols Jaume Pueyo i Marc Colell van acabar ahir en una meritòria 15a posició en la prova de l’esprint lliure per equips de l’esquí de fons dels Jocs de Milà-Cortina, on van aconseguir una classificació històrica per a una final. L’or va ser per al noruec Johannes Klaebo.L’equip espanyol va fer un gran primer relleu, quan es mantenia entre els vuit millors, però al final no va poder mantenir el ritme d’una final que s’anava endurint. «El diploma era el nostre objectiu, però som feliços d’haver-ho donat tot. Sempre es pot fer més bé, però el futur té bona pinta», va dir Colell.