La gestió migratòria

"Vinc capacitat per intentar ajudar"

Benjamín Coyos, argentí pendent de la seva regularització per crear una empresa de reformes, ja té el document que prova que fa més de cinc mesos que és a Espanya i el certificat de penals.

"Vinc capacitat per intentar ajudar"
3
Es llegeix en minuts
Pau Lizana Manuel
Pau Lizana Manuel

Periodista

ver +

Benjamín Coyos és una de les entre 150.000 i 200.000 persones sense papers que la Generalitat calcula que viuen a Catalunya i que s’acolliran a la regularització extraordinària que el Consell de Ministres va aprovar ahir. Aquest argentí de 21 anys va arribar a Barcelona l’agost passat, i a diferència de moltes de les persones que busquen acollir-se a aquesta mesura, no va arribar a Espanya per diners ni per estudis, sinó, tal com relata ell mateix, "per aventura o diversió".

A la seva ciutat natal de Villa María, a la província de Córdoba, Coyos havia acabat els estudis universitaris sobre el sector immobiliari i treballava en l’empresa constructora familiar junt amb el seu pare i el seu germà. I, tot i que la idea era simplement fer un canvi d’aires, el bagatge en el sector l’ha empès a tirar endavant el seu propi projecte a Barcelona. Amb la regularització, espera poder donar-se d’alta d’autònom "i poder fer les coses més tranquil amb una empresa de renovació d’edificis".

Coyos veu negoci a Barcelona, on aprecia que molts immobles "han quedat molt antics al passar els anys". Com que considera que, ara per ara, seria massa ambiciós entrar al món de la nova construcció, planteja crear una firma especialitzada en les "renovacions d’estructura". "Vinc de l’Argentina totalment capacitat i vinc a intentar ajudar", resumeix. Assegura que quan va arribar a Europa no tenia el projecte al cap. "Ho vaig decidir aquí... Vaig arribar i el camí em va portar a això", explica.

Aquest camí ha estat marcat per uns mesos de prudència atesa la seva situació administrativa. Coyos diu ser un afortunat. "Tinc una germana que viu aquí des de fa tres o quatre anys; quan vaig arribar vaig passar per casa seva, tot i que molt ràpid vaig aconseguir un pis a Gràcia amb els meus amics. Vaig tenir molta sort", relata. I és que no és fàcil demostrar solvència als propietaris sense tenir un permís de treball. Coyos atribueix la seva sort al fet d’haver conegut "col·legues i compatriotes argentins" que "just tenien un pis que encaixava en el meu perfil". No és difícil tenint en compte que, segons l’informe Joves de Barcelona. Retrat i tendències 2025, més de la meitat de la població jove de la ciutat va néixer fora del país. La nacionalitat més freqüent entre aquests joves és, precisament, l’argentina (9,1%).

Tràmit de 24 hores

Aquesta gran comunitat argentina a Barcelona també va fer que Coyos conegués Fedelatina, una entitat que aglutina organitzacions llatinoamericanes de Catalunya i amb la qual ara està gestionant el seu procés de regularització. Per a Coyos, no ha sigut complicat. "Tot just arribar, vaig demanar empadronar-me, així que he entregat la còpia de sol·licitud del padró que marca la data quan vaig arribar", explica el noi, que pensa acreditar així que fa més de cinc mesos que és a Espanya en el moment de presentar la sol·licitud. Quant al document que acrediti no tenir antecedents penals, l’altre gran requisit de la mesura, explica que va poder aconseguir el document a través d’un col·legi d’advocats a l’Argentina. "Va ser un tràmit de 24-48 hores i va costar uns 16 euros", explica.

Notícies relacionades

Una altra de les coses que li van permetre trobar un pis tan ràpid va ser el fet d’estar treballant en el sector immobiliari. I és que fins ara, per poder cobrir les seves despeses, Coyos es va apuntar a una aplicació d’intercanvi de favors amb què anava fent petits treballs d’obres i reparacions que li pagaven en mà. Ara espera poder ampliar la seva activitat i fer-ho legalment.

Coyos assegura que, més enllà d’estar en estat irregular o no, "si fas les coses bé, sense molestar ningú, pots caminar tranquil pel carrer". I posa un exemple que ha viscut: "Estava en una obra gran i va venir la policia a revisar el lloc. Jo mateix li vaig dir que estava en estat irregular i l’agent em va contestar que a Espanya faltava mà d’obra, i que no serien capaços de fer res contra gent que treballa de bones maneres".