Bernat Sellés: "Les pistes d’esquí de la Cerdanya han sigut el pati de casa meva"

Sent de Lles de Cerdanya, estava cantat que esquiaria, ¿oi?

Sempre he estat vinculat a l’esquí, la veritat. Soc un noi de muntanya i això ha sigut sempre casa. La família del meu pare va obrir una estació d’esquí a Lles i a partir d’aquí, tota la família va fer esquí: els meus pares, els meus oncles i molta gent del municipi. La meva mare també és d’aquí i va obrir un club que es diu Cerdanya Nòrdic. Així que inevitablement, des de petit, les meves dues germanes i jo vam créixer amb aquesta afició per aquest esport.

Ho portaven en l’ADN.

Sí, totalment [riu]. A l’hivern, des de l’escola ja hi havia activitats per anar a esquiar a la tarda. Després, quan vaig anar a l’institut a la Seu d’Urgell, al tornar en bus a casa anàvem cada tarda amb amics del poble que també competien. Sempre ha sigut molt natural en la meva vida. Les meves dues germanes també han estat a la Federació Catalana; una fins i tot va passar pel seguiment de l’equip nacional. Els meus pares van competir i tinc un tiet que va estar a prop d’anar a uns Jocs. I, a més, quan hi ha neu, tinc les pistes al pati de casa.

¿Quan passa vostè de "competir amb els amics» a posar-se uns objectius seriosos?

Des de petit ja competíem en circuits estatals, però hi va haver un moment en què vaig entrar en un grup de seguiment de la Federació Catalana. Allà em vaig marcar ja alguns objectius: primer entrar a l’equip català i després a l’espanyol. Fa tres anys que ja vaig complir aquest objectiu i ara he aconseguit el bitllet per als Jocs. Vaig arribar a pensar que no ho aconseguiria després de la lesió de l’espatlla.

¿Com va ser aquell moment?

Estava esquiant tranquil·lament amb uns amics l’abril de l’any passat, però vaig caure i em vaig lesionar l’espatlla. Va ser una lesió forta perquè vaig tenir l’espatlla dislocada durant unes hores. S’havia de decidir si m’operava i vaig haver de prendre decisions per intentar arribar aquí en condicions. Em vaig operar i, per sort, tot ha acabat sortint bé, tot i que encara no tinc la mobilitat completa.

¿Què espera dels seus primers Jocs Olímpics?

Vull arribar el més lluny que pugui i superar el tall del top 30. Una vegada hagi aconseguit superat això, em sentiria molt satisfet arribant als quarts de final.

En l’esquí de fons es va especialitzar en esprint, ¿per què?

Els entrenaments no tenen res a veure. Són esforços intensíssims de màxim tres minuts. He provat totes les modalitats, però quan arribes a cert nivell te n’adones que has d’escollir una modalitat. Amb el meu entrenador vam valorar que tenia millors condicions físiques per a l’esprint i vam apostar per això. Soc més explosiu i potent com a esportista i això m’encaixava més.

¿Practica uns altres esports a banda de l’esquí?

He fet hoquei gel a Puigcerdà, futbol i altres esports extraescolars: atletisme, bici... Però sempre he competit en esquí i, de petit, fas de tot: distància, esprint, totes les disciplines. M’encanta l’esport.

És molt jove, ¿estudia?

Sí. Estudio CAFE a la Seu d’Urgell, al campus del Pirineu. Intento fer un curs cada any, però de vegades és molt complicat viatjant tant. En el primer semestre vaig menys a classe perquè entreno dos cops al dia, però segueixo el ritme quan puc, estudio fora i en el segon semestre faig exàmens a l’abril per poder aprofitar la temporada.

¿I què fa quan no està esquiant o estudiant?

La veritat és que gairebé sempre estem fora entrenant. Vivim gran part de l’any fora, per exemple, a principis de temporada vam estar fora un mes i mig, vam tornar deu dies i ens en vam tornar a anar un altre mes. A l’estiu m’agrada tot allò relacionat amb la muntanya: excursions, estar amb amics, quedar per sortir, jugar a futbol... No tinc una gran afició concreta.

Notícies relacionades

Agredit l’àrbitre que en un estadi va demanar casar-se amb el nòvio

La defensa dels Seahawks aclapara els Patriots a la Superbowl

¿Té referents esportius?

No soc de fixar-me massa en d’altres, però sí que respecto gent pel que ha fet i per d’on ve: per exemple, Kilian Jornet, que va néixer aquí mateix, i Marc Márquez, per com ha superat lesions.