El gol escrit de Lamine

El Barça té molt més que un talismà, i no perquè tingui, i això és així, Lamine Yamal. És que, en totes les oportunitats que es van presentar ahir a la nit en el partit més important d’aquesta competició, el Barça va explicar futbol com un himne a l’esforç i a l’alegria. Dit això, convé centrar-se per un instant en el gol de Lamine. Aquest noi ara ja no és només un golejador molest, sinó un futbolista que, en els seus companys, busca l’essència del joc, no en el seu propi treball, que és ingent, abundant i segur.

Aquest gol seu, que semblava resoldre el desafiament, va ser molt més que un encert: va ser la reiteració d’accions com aquesta en què el gol prové de l’aire, com si atragués la pilota en les condicions en què semblava volar lluny de l’àmbit del camp per perdre’s en el no-res. Doncs ell va fer d’aquesta oportunitat una cosa increïble, que, perdonin si exagero, el posa a l’altura d’aquell gol de Cruyff que semblava saltar per sobre dels defenses per regar al Barça de llavors el millor gol del que potser és el millor dels seus davanters, amb Kubala i amb Messi. Vaig sentir que era com un gol escrit, que s’hagués portat Lamine com uns apunts que algú li va regalar abans d’emprendre el viatge col·lectiu que ara va desembocar, a Albacete, com el desafiament en què aquest futbolista s’entossudeix com si continués aprenent futbol i no fos multimilionari de futbol i de diners.

Notícies relacionades

Lindsey Vonn desafia el malmès genoll als Jocs Olímpics

Laporta dimitirà dilluns per optar a la reelecció

El partit va tenir altres moments, és clar; s’ha de dir que cap dels seus futbolistes va decebre. L’equip va estar, em sembla a mi, a l’altura moral de l’Albacete, i això no és una manera de passar la mà per sobre a l’equip local, sinó que és una manera de dir que el futbol és això, no és una murrieria que li regala al futur qualsevol cosa que s’assembla al joc, sinó que és futbol el que va sortir ahir a la nit de la gespa, de l’estadi i del crit dels aficionats.

Poques vegades he vist aquesta unanimitat, de qualitat, de passió, de proximitat a la pilota com a essència de l’arrel del joc. Si en el futbol d’avui no hi hagués encara un cànon del que és una jugada, guardem en la memòria per ensenyar aquest gol de Lamine, i guardem una lliçó que mereix el respecte dels guanyadors: la lliçó de l’Albacete.