I, de sobte, Alejandro Echevarría

El cunyadíssim, el que més mana al Barça, va intervenir en la qüestió per desactivar el que considerava una bomba en plena campanya electoral.

I, de sobte, Alejandro Echevarría
3
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

El FC Barcelona, perdó, Joan Laporta i els dirigents del Barça, es van espantar tant, tant, van mesurar tan malament, tan malament, les seves forces i, sobretot, van menysprear tant, tant, els quatre grups que integren la Grada d’Animació (Almogàvers, Nostra Ensenya, Front 532 i Supporters Barça), que van pensar, el president el primer, ja ho saben, pit i collons, que una vegada acomiadats, ningú els recordaria.

Els grups, que no tenen res de delinqüents, que són, eren, els únics que animaven ("quan ens van fer fora, el públic podia sentir, fins i tot, els crits dels futbolistes durant el partit del silenci tan sepulcral que hi havia") i l’única pretensió dels quals era ajudar l’equip a guanyar, van mirar de trobar una via de diàleg amb el Barça i els va ser absolutament impossible. Laporta i la seva junta no en volia saber res.

Els grups no van deixar de demanar diàleg al club: parlant amb els directius, enviant correus, que no es contestaven, per WhatsApp... Es van sentir tan, tan menyspreats, que només els va faltar sentir de boca de la vicepresidenta Elena Fort que la multa de 21.000 euros que es van negar a pagar no era, no va ser, en cap moment el motiu de la seva dissolució, ja que "el club ja havia decidit, en el minut u, dissoldre la Grada d’Animació".

Els socis, abonats, simpatitzants i seguidors culers no es van estranyar de la postura i menyspreu de Fort. És més, més d’un component de la Grada d’Animació em va reconèixer ahir a la nit que, en més d’una ocasió, s’han creuat amb la vicepresidenta a l’avantllotja del Montjuïc o a l’Spotify Camp Nou i, quan li van demanar diàleg, ella els va contestar: "Jo no parlo amb delinqüents".

Era evident que Elena Fort va deixar de convertir-se en una interlocutora vàlida. I ja que el club descartava absolutament el diàleg la Grada d’Animació, l’associació Seguiment FCB i Cultura Grada van començar a recollir firmes per demanar al Barça que obrís una línia de diàleg. Quan havien recollit 10.000 firmes, van reservar la sala d’actes del Col·legi de Periodistes per a divendres passat, 23 de gener, per presentar-les i fer una conferència de premsa demanant diàleg. No demanarien, no, la dimissió de Laporta, "¡ni de bon tros!".

I va ser llavors quan el cunyadíssim, Alejandro Echevarría, el que més mana al Barça, tot i que no tingui cap càrrec, va intervenir en la qüestió per desactivar el que considerava una bomba en plena campanya electoral. El Barça es va posar en contacte amb els grups i van oferir veure’s al club "amb el senyor Enric Bosch, de l’Àrea Social i, potser, algú més". És mentida, totalment fals, que els representants de la Grada es neguessin a veure’s amb Elena Fort.

"¡Heu de tornar ja!"

Sí, és veritat que aquest "algú més" va ser, de sobte, Alejandro Echevarria. Quan li van explicar tot el que els havia passat (expulsió sense motiu, multa, trampes, desatenció a les crides al diàleg), Echevarría va fer cara de perplexitat, de sorpresa. "¿Però tot això us han fet?, no m’ho puc creure".

I quan el van informar de com els havia tractat Elena Fort, Echevarría els va dir, així, de cop i volta: "¡Però com heu aguantat tot això!". Els representants de la Grada d’Animació no donaven crèdit al que estava passant. Echevarría no únicament no reconeixia la vicepresidenta "sinó que, per a ell, semblava que es tractés d’una directiva de 1998, de debò. Va ser un menyspreu total envers la figura d’Elena Fort".

Notícies relacionades

El cas és que Echevarría va exigir als membres de la Grada que havien d’arreglar el problema ja. "¿Què voleu, que necessiteu, com voleu que ho fem? Heu de tornar ¡ja!, abans de les eleccions". Els representants de la Grada d’Animació li van dir a Echevarría que això no era possible en dos dies.

Tanta pressa tenen que Echevarría va convocar una nova reunió de cara a dilluns vinent, és a dir, ¡ja mateix! ¡Ja! Que les eleccions se’ns tiren a sobre.