De grades tutelades a rebels

El dia que el Bernabéu, després del ridícul coper a Albacete, es preparava per a un gran esclat en anys, aquest partit contra el Llevant en el qual Bellingham, Valverde i Vinícius van ser xiulats amb acarnissament, sobretot el brasiler, i en què es van sentir crits de "¡Florentino, dimissió!", el Reial Madrid va decidir anticipar-se per minimitzar el previsible aquelarre, actuant sobre l’única part de l’estadi sobre la qual posseeix un control absolut.

El club va traslladar als responsables de la Grada Fans RMCF, el col·lectiu d’unes 1.800 persones que omplen el fons sud del Bernabéu de rigorós blanc, que no xiulessin els jugadors si tot l’estadi ho feia, com era previsible que passaria. Al contrari, els va recordar que el seu deure, perquè així ho han firmat, era animar durant els 90 minuts els seus futbolistes.

En efecte, la grada d’animació del Bernabéu no es va sumar a les majoritàries protestes dels madridistes. Una dissonància que va tornar a validar que es tracta d’un fons teledirigit des de la llotja. Així passa des de la seva creació l’any 2014, quan Florentino Pérez, seguint l’exemple de Joan Laporta i els Boixos Nois gairebé una dècada abans, va decidir expulsar els Ultras Sur del Bernabéu.

Prohibit xiular els seus

Els integrants de la Grada Fans RMCF, organitzats a través de penyes oficials del club blanc, firmen un contracte amb condicions quan accedeixen a aquest espai del Bernabéu, a un preu molt inferior al de la resta de l’estadi. Entre altres qüestions, tenen el "deure" de vestir sempre de blanc i d’animar "des de l’escalfament fins al final" i la prohibició expressa de manifestar-se en contra de jugadors o tècnics del Reial Madrid o de fer manifestacions de caràcter polític. Un comitè de grada, els membres del qual són elegits pel club, és l’encarregat de proposar l’expulsió de qui no compleixi els manaments.

Un escenari molt diferent del del Barça i també del que es viu en els altres dos conjunts de Primera que són clubs esportius i en els quals, per tant, són els socis els encarregats de votar el president. A l’Osasuna, directament, no hi ha una grada d’animació com a tal. La reforma d’El Sadar, el 2021, va venir acompanyada de la instal·lació de 1.200 seients plegables al fons sud que exerceixen de facto com a zona d’animació, però no gaudeixen d’una regulació particular.

No es tracta d’una zona acotada, no estan organitzats formalment i no disposen d’elements de megafonia o animació per part del club. Tampoc tenen un descompte destacable respecte a altres zones similars de l’estadi. I l’accés és lliure per als socis: si hi ha seients disponibles (ara no n’hi ha), qualsevol soci es pot moure a aquesta zona del camp.

L’Athletic sí que disposa d’una grada d’animació reglamentada. Després de la inauguració completa del nou San Mamés, l’any 2014, el club biscaí va decidir col·locar aquests seients subvencionats en dues cantonades del camp, en part pel domini que tradicionalment exercien els ultres d’Herri Norte d’aquest espai. Els radicals van anar perdent pes i el 2022 es va crear la grada d’animació actual, formada per unes 4.000 localitats a preu molt reduït al fons nord de l’estadi.

Tensió a l’Athletic

A diferència del Madrid, les relacions dels seus components amb les diferents juntes directives sempre han sigut tenses. L’episodi més crític va arribar la temporada passada, quan alguns dels grups majoritaris es van declarar en "vaga d’animació" per l’assetjament judicial que, segons el seu parer, patien els seus membres, mentre l’entitat es mostrava farta de les multes que rebien pels seus càntics ofensius.

Notícies relacionades

Alcaraz s’aferra a l’èpica i s’enfrontarà a Djokovic a la final

Alonso estrena l’Aston Martin amb 61 voltes a BCN

La decisió va trobar el retret del club i també dels futbolistes de l’Athletic. La directiva va entaular negociacions amb representants d’aquests grups, que van cristal·litzar en un document en què es recullen les obligacions de les dues parts. Els membres de la grada han "d’animar", sense entrar en detalls de quant ni com, i "no cometre actes sancionables".

A diferència del que passa al Madrid, la grada d’animació és un poder fàctic (però molt minoritari) de la massa social de l’Athletic, que s’expressa amb llibertat. El millor exemple és l’últim partit de Champions contra l’Sporting de Portugal, que va suposar l’eliminació de l’equip, en què es van sentir càntics en contra del president: "Uriarte, kanpora (fora)". Els anteriors presidents, Aitor Elizegi i Josu Urrutia, també van ser censurats en diferents moments dels seus mandats. També passa al fons sud d’El Sadar. No se sentirà mai a la Grada RMCF Fans del Bernabéu.