Rebel·lió contra una nit kafkiana

No li sobraria al Barça, això sí, començar a limitar aquestes concessions defensives que tant penalitzen a la Champions, on el Barça no pot passar una nit tranquil·la. Sigui quin sigui el nivell del rival. Perquè l’humil Slavia de Praga, amb la seva lliga parada pel fred i que no jugava un partit des de feia un mes, se les va empescar per fer la punyeta a l’equip de Flick durant tot el primer temps amb estratagemes d’allò més senzilles. Un parell de córners al primer pal, i apa. Dos gols en contra que, en aquest format de competició, impacten.

Els txecs, fins a la visita del Barça, havien marcat dos gols en tot el torneig i en el mateix partit, contra el Bodo Glimt. Els va marcar un lateral que ni tan sols aquesta vegada va ser titular (Mbodji). Tant és. Contra els de Flick, ni tan sols els va fer falta rematar massa. En el gol inaugural, després que Balde no pogués defensar al primer pal Holes –que era el que sempre anava cap allà–, només va caler esperar que algú pressionés uns metres més enllà. De Jong va defensar des de darrere Kusej, que va marcar rebolcant-se com una croqueta.

I ja quan el primer acte es desmaiava, i mentre el Barça celebrava poder comptar amb un futbolista tan meravellós com Fermín, l’Slavia va repetir la jugada. Sense que ningú en el bàndol blaugrana sabés què dimonis fer. Lewandowski, que va ser el que va anar a defensar el córner al primer pal, va acabar saltant amb els ulls tancats i marcant-se en pròpia porta amb el gep.

El cop el va encaixar bé el Barça, que no es rendeix mai. I això que el termòmetre marcava set graus sota zero, la gespa estava fet pols, i havia de salvar el destorb dels marcatges individuals que miraven d’impedir la incidència de Fermín, De Jong i Pedri. Un escenari en el qual els blaugrana van agrair la responsabilitat assumida per Eric, que desafiava l’infern de gel en màniga curta sent ell el que pujava la pilota. No quedava altra opció que buscar referents davant l’absència per sanció de Lamine Yamal; el seu substitut, el jovenet Roony, va ser l’home invisible entre la boira de l’Eden Arena. Fumarada que no tenia res a veure amb la boira, sinó amb les bengales que s’anaven encenent cíclicament des del sector de l’afició blaugrana. Tornaran les multes per al club ara que la directiva de Laporta, amb les eleccions a sobre, negocia com configurar la nova grada d’animació del Camp Nou.

Fermín, dèiem, era el gran element diferenciador en aliança amb Eric. Tot i que en l’1-1, assolit a la mitja hora, també hi va tenir a veure Raphinha, expert en el cop de taló cap enrere, i De Jong. Sí, De Jong. El centrecampista neerlandès, notable, va ser qui va assistir Fermín, que va clavar una martellada a la pilota, sense cap angle, sense que el porter Stanek sabés què fer amb els braços. De Jong feia cinc anys que no oferia una assistència a la Champions. Déu n’hi do.

I encara podria haver arribat més lluny De Jong –no ha marcat mai un gol a la Champions, tampoc amb l’Ajax– si l’àrbitre no li hagués negat el 2-3 a l’inici del segon acte per fora de joc. L’espatlla de Lewandowski va tenir aquest cop la culpa en un futbol amb un relat que perverteixen els frames del VAR.

Al Barça l’amenaçaven fantasmes ja coneguts. De poc servia el segon xut sec de Fermín després d’una gran maniobra de Pedri, perquè l’Slavia, tal com va fer la Reial Societat diumenge passat, l’empatava en un no res. A més, Pedri, tantes vegades turmentat per les lesions i a qui Flick estava cuidant des de feia setmanes, va patir el tercer problema muscular de la temporada. Se’n va anar del camp d’allò més coix i decebut per una lesió a la cuixa dreta.

Notícies relacionades

Que paguin els 3.000 €

El turment amb la grada de Davidovich, ambAlcaraz a l’horitzó

Com que aquest esport només pot explicar-se per episodis extraordinaris, Olmo, que feia dos minuts que havia substituït Pedri, que ho havia fallat tot a Anoeta, va marcar un dels gols de la seva carrera. Des de fora de l’àrea, a peu parat, i xutant a l’escaire. I Lewandowski va fer la resta després de controlar amb el genoll.

"Estic intranquil i verinós", escrivia Kafka en un diari en el qual Flick podria posar les notes a peu de pàgina.