El Barça vol assestar el cop final

A l’Aràbia Saudita, com en molts països musulmans, el cap de setmana es correspon amb divendres i dissabte. I, arribats aquests dies, el caos circulatori en el qual viu Jidda en dies feiners, amb taxistes derrapant pels vorals per acabar la carrera al més aviat possible i buscar immediatament la següent, desapareix perquè la ciutat baixa de revolucions. Potser per això, Hansi Flick i Xabi Alonso arriben abans de temps a les rodes de premsa prèvies a la final d’aquesta nit, també a aquesta foto clàssica que l’alemany insisteix a fer subjectant la samarreta del lesionat Gavi, i recorda que abans del derbi de Cornellà, vuit dies abans, també ho va fer i li va portar sort.

Amb uns 40 minuts de diferència, l’un i l’altre repeteixen missatges: un clàssic no té res a veure amb l’anterior ni amb l’estat de forma en què arribin els dos equips, l’aspecte emocional és gairebé tan important com el futbolístic, en una final no hi ha favorits... Però sí, sí que hi ha un favorit. Favoritíssim, fins i tot. Perquè, arribats a aquest punt de la temporada, seria fins i tot una sorpresa que la Supercopa la guanyés el Reial Madrid.

Nou victòries seguides

La posada en escena en les respectives semifinals així ho indica, amb el Barça esclafant l’Athletic sense necessitat de prémer l’accelerador i amb els blancs penjats del travesser davant un Atlètic que va merèixer molt més del que va obtenir. També fa favorit l’equip de Flick la ratxa de nou victòries seguides, davant un Madrid que fa un mes llarg que sobreviu en l’agonia.

I fins i tot l’estat físic dels seus jugadors. En el Barça, al marge de Christensen i Gavi i del peculiar cas d’Araujo, tots estan en plenes condicions, incloent-hi Lamine, com ahir va confirmar el seu entrenador. Xabi Alonso, en canvi, té fora de joc Militão i Brahim; sense rodatge Carvajal, Trent, Huijsen i Alaba; i tocats Rüdiger, Rodrygo, Asencio i un Mbappé que podria rebre infiltracions per jugar la final, caldrà veure si des de l’inici o no.

L’optimisme en el Reial Madrid amb prou feines l’aporten la seva pròpia heràldica i l’últim precedent entre tots dos, aquella victòria en el clàssic de lliga del Bernabéu (2-1) que avui sembla tan llunyana. "Com vam dir de la derrota al Metropolitano, aquest partit no l’oblidem, però no és una referència", va avisar el tècnic, en una afirmació que comparteix Flick. "Una final, i més un clàssic, és diferent de tot", va avaluar el preparador alemany, que va recordar que, sota el seu comandament, el Barça ha guanyat quatre clàssics i només n’ha perdut un, el del 26 d’octubre passat.

Però per molt que l’un i l’altre mirin d’abstreure aquesta final del relat que construeixen durant la temporada, la realitat és que aquest és un partit determinant, en especial per al Reial Madrid. Una derrota tornaria a col·locar Xabi Alonso en la mira d’un Florentino Pérez –a qui s’espera avui a Jidda, després d’absentar-se durant tota la setmana– que porta setmanes amb el dit en el gallet, mentre Álvaro Arbeloa espera que soni el telèfon vermell. Res que sorprengui Alonso, que se sap sota observació des d’aquella derrota contra el Celta que a punt va estar de costar-li el lloc.

El 2-5 de l’any passat

Notícies relacionades

La RFEF desestima l’ajornament sol·licitat per l’Europa

El Barça es perpetua en el seu tron

I, sempre vasos comunicants, al Barça se li presenta l’oportunitat de donar una estocada final al projecte del seu arxienemic. També, de tancar el cercle que va començar a traçar fa un any al mateix escenari, guanyant el trofeu que avui defensa amb un contundent 2-5. Serien 365 dies amb quatre títols per als blaugrana i cap per als blancs.

S’espera que Flick repeteixi l’alineació de la semifinal, amb la inclusió de Lamine per Roony. Xabi Alonso té més dubtes, pendent de la salut d’alguns dels seus futbolistes, començant per Mbappé. Tots ells davant un estadi ple que viurà, per quart any consecutiu, la final per la qual el seu rei paga 40 milions d’euros a l’any.