Ramon Planes: "Tenia clar que Pedri era diferent. Afortunadament van creure en mi"

¿Què es va trobar quan va arribar a l’Aràbia Saudita?

El que m’esperava i que va fer que vingués aquí. Un projecte amb una expectació enorme i amb unes expectatives enormes, però en una fase molt inicial, que havia arrencat portant grans jugadors, uns grandíssims noms: Cristiano, Benzema, Kanté, Fabinho, Mahrez, Mané, Firmino... Ells tenen una idea ambiciosa de col·locar la Lliga saudita entre les millors del món i, a més dels fitxatges de jugadors, van entendre que havien de buscar executius en totes les àrees per donar-hi forma. Necessitaven millorar l’organització per poder donar als jugadors els mateixos estàndards que troben a Europa. A l’Al-Ittihad van recórrer a mi i ara som 40 espanyols en tot el club. El següent pas serà construir una ciutat esportiva.

Vaja, que això no és la Xina, on la febre per les grans inversions en el futbol es va evaporar de seguida, o Qatar o els Emirats, on la inversió es va fer fora del país.

No, no hi té res a veure. A diferència d’altres països, amb tot el respecte, aquí hi ha una afició brutal, una passió increïble pel futbol. Pensi que és el país de la regió que més vegades ha jugat un Mundial. Quan juguem partits de Lliga importants, contra els grans, a l’estadi hi entren 58.000 persones, amb uns tifos espectaculars. En el mateix en què van jugar Barça i Athletic amb 50.000 aficionats a les grades, nosaltres n’atraiem més. I el saudita hi entén de futbol. L’altre dia, en la semifinal, Pedri surt del camp i l’ovacionen, malgrat que no va marcar cap dels cinc gols, però saben reconèixer el partidàs que va fer. L’objectiu final de l’Aràbia Saudita, més enllà d’altres projectes que pugui tenir, com el Newcastle, és convertir la Lliga saudita en una de les cinc millors del món, i això es fa fitxant grans jugadors. Tu ara veus un partit dels grans i hi ha 16 internacionals al camp.

Els quatre grans clubs del país (Al-Ittihad, Al-Nassr, Al-Ahli i Al-Hilal) són propietat del Govern saudita. ¿Com s’encaixa això amb competir entre vostès?

Però cada un té la seva directiva, té el seu president... Tot encaixa amb molta més naturalitat del que sembla. Prenem les nostres pròpies decisions amb la nostra junta directiva. No hi tenim cap problema. Evidentment, hi ha una sèrie de processos amb el PIF [el fons d’inversió sobirà que té i finança aquests clubs] i amb la Lliga, en què els informem dels nostres moviments.

¿Quines dificultats pròpies del context saudita hi ha quan es vol fitxar un jugador de primer nivell?

Cada vegada menys, perquè és un projecte que s’està assentant amb el bocaorella. Li poso un exemple. Nosaltres ja teníem Kanté i ens vam interessar per Moussa Diaby, que era a l’Aston Villa i també juga amb França. Parlen a la selecció i li explica que aquesta és una bona ciutat, que el nivell de la Lliga és bo, que estan creixent l’exigència i la competitivitat... I acaba firmant. El millor senyal d’això és que ja hi ha molts jugadors que estan renovant contractes. D’altres se’n van, és clar, com Cancelo, però això també té una part positiva, perquè demostra que els jugadors no venen aquí a una jubilació daurada, que jugar a l’Aràbia Saudita no els descarta per tornar a Europa.

¿Vostè també va tenir dubtes?

Em venia molt de gust l’experiència, viure des de dins aquest projecte de construir un gran campionat, una gran Lliga. Em ve a buscar l’equip de Benzema, un dels top 3, i vaig tenir clar que no podia dir que no. Suposava venir a contribuir en un país que clarament, ho pot veure tothom que ve, s’està obrint al turisme, a la cultura, a l’esport, que està invertint molts diners. S’estan obrint al món i estan intentant buscar gent que els doni coneixement. És el més bonic que hi ha: venir a un lloc a implantar una manera de treballar i de fer les coses, que també vol dir col·laborar en aquesta apertura tan positiva que està tenint aquest país. I em trobo en un dels millors moments de la meva carrera. Jo he picat molta pedra i ara estic disfrutant d’una etapa que em fa créixer professionalment.

¿Es creu que hi havia una oferta saudita de 300 milions d’euros per Vinícius?

La veritat és que no ho sé. Si em pregunta si veig futbolistes top, en la màxima plenitud, com ell o molts d’altres, jugant a l’Aràbia, li diré que sí. Però treure un jugador com ell del Madrid o un Pedri del Barça no és gens fàcil. Ja no li parlo d’un perfil com Lewandowski, que ja està en el tram final, sinó dels que estan en el seu millor moment. D’aquests clubs, normalment no te’n vas: t’han de fer fora.

Parli’m una miqueta del Barça de Hansi Flick.

Ha de consolidar el més difícil que hi ha en el futbol, que és tornar a guanyar. Flick dona equilibri a l’equip amb uns paràmetres que fan que sigui un equip reconeixible. Però més enllà d’ell, aquest Barça és el fruit de molta feina i de molta gent. Els Araujo, els Pedri, la gent de La Masia que ha pujat al primer equip, el fitxatge de Raphinha... Hi ha un grup de jugadors molt homogeni amb un lideratge des de la banqueta molt bo. Es palpa dins el grup que hi ha una gran connexió.

Notícies relacionades

Una llegenda gegant

Bartomeu, condemnat a pagar 6.000 euros a Roures

La insistència per fitxar Pedri sembla que va ser encertada.

El Barça no estava acostumat a fitxar un jugador d’aquest perfil, que no havia jugat ni un sol minut a Segona Divisió. Al club em deien: "¿Com pagarem quatre o cinc milions per aquest noi tenint La Masia?». Però jo tenia molt clar que Pedri era diferent de la resta i afortunadament van creure en mi. Marcarà una època en el futbol espanyol i serà candidat a la Pilota d’Or.