L’hiperlideratge de Joan Laporta, sota el focus

Gairebé sense dissimular, Joan Laporta, de 63 anys, va començar a finals del 2025 la precampanya. Encara no hi ha data per a la cita amb les urnes. Ell ha de triar un dia entre el 15 de març i el 15 de juny d’aquest 2026. Però ja va obrir la veda amb alguns actes a la recerca de la reelecció i el soci barcelonista decidirà si li prorroga o li tomba la presidència segons on posi el focus.

¿En l’àmbit esportiu, com sempre? No fa pinta que el Barça de Hansi Flick s’estimbi, almenys d’aquí al principi de la forquilla. El seu olfacte per triar entrenador haurà quedat de nou acreditat, a sobre, al no tenir fons, reconstruint la plantilla amb nois de la casa que exciten el barcelonisme. Si el focus és aquest, vot per a Laporta, que de passada ha arreglat la secció de bàsquet amb Xavi Pascual.

¿En la tornada al Camp Nou? S’ha fet amb un any de retard, menys capacitat de l’anunciada i episodis de confusió per al seguidor fidel, ben marejat. Del cost i els tipus d’interès alts no se’n vol recordar ningú. Del misteri sobre el Palau Blaugrana, només alguns. I de l’arbitrària elecció de Limak, resignació. Pinta aquí també vot per a Laporta, perquè l’estadi, encara entre grues i per a llarg, ja llueix figura.

¿En la capacitat de lideratge? El president emana carisma, rei de les mitges veritats, el populisme i les frases amb ganxo. Ha tornat a conquistar Javier Tebas i la Lliga, Aleksander Ceferin i la UEFA, Al-Khelaïfi i l’European Football Clubs (abans ECA) i no ha conquerit Donald Trump perquè no li ha calgut. A més, la destral de guerra contra el Reial Madrid s’ha desempolsegat a temps després d’un mandat de complicitat pels interessos comuns. En temps d’hiperlideratges, Laporta sobresurt, malgrat que de vegades de manera tòxica, com certificaria la sortida de grapats d’executius i directius.

¿No cal convocar eleccions com ja els agrada proclamar als cors seguidistes? No tan ràpid. Tot i les ganes d’amnèsia d’alguns, la gestió durant aquest mandat ha tingut més taques que unes estovalles en un sopar de comiat de solter.

¿Per on podem començar? Per fixar-nos només en el 2025, el principi seria la tortuosa nit de Cap d’Any de fa un any, amb la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor arrossegant-se per despatxos de totes les instàncies. La improvisació del Barça i el reglamentarisme de la Lliga (llavors Tebas i Laporta no anaven de bracet) es va desempatar en la interpretació favorable del CSD i una bona botifarra. Salvació per la campana i rialles. Però la sensació de caos per un mer tràmit burocràtic va ser impactant.

L’economia és un tema en què posen reiteradament el focus els contrincants ja coneguts en les eleccions, és a dir, Víctor Font, Xavier Vilajoana i Marc Ciria. "¡Vigileu amb l’herència de Laporta!", alerta el primer. Els últims cinc anys laportistes, malgrat totes les vendes i hipoteques de patrimoni, se salden ara com ara amb un gran forat de 230 milions en pèrdues. Per això la falta de fair play financer ha sigut com uns grillons impossibles d’obrir. I el deute continua sent una muntanya enorme. El més positiu, la reducció de la massa salarial. ¿És l’economia una carta tàcticament bona per a l’oposició? Això és futbol i la història convida a l’escepticisme.

Socis estranys

També hi podria haver partit si el focus es col·loca en els partners estranys que és capaç de trobar aquesta junta. Allà hi ha l’acord amb el Congo, país de corrupció rampant, la vinculació amb New Era Visionary Group, empresa que no se sap què és però que no deu ser pas experta en telefonia i en explotació de seients VIP, la caòtica organització de la gira estiuenca per Àsia i els comissionistes que sempre apareixen.

Notícies relacionades

Un somni humit

Isidre Esteve: "Sento que tinc un magnífic equilibri en la meva vida"

Després hi ha el factor Messi, si és que té cap paper en els comicis. Laporta s’ha reconciliat amb Koeman, però continua barallat amb dues altres llegendes com el de Rosario i Xavi. I com que no el penalitza res –ni les seves cites als tribunals–, es postula per a cinc anys més amb la seguretat en ell mateix de sempre.

Si guanya i compleix el nou mandat, sumaria 17 anys al comandament, només per darrere de Núñez, que en va fer 22. Els opositors proclamen que hi ha més descontentament del que sembla. Veurem.