Christensen evita un ensurt

No va ser l’únic tema per resoldre per Flick. Tenia el tècnic una bona oportunitat per deixar clar a Ter Stegen que el seu temps en el Barça no es correspon amb el simbolisme de la seva capitania. Però, en comptes de donar carpetada a l’assumpte, li va permetre passar per davant de Szczesny i li va concedir la porteria el dia en què Joan Garcia descansava. Ter Stegen, que és tossut, feia set mesos que no jugava un partit amb el Barça. Però sempre va tenir al cap recuperar el seu lloc, per molt que Flick li hagi recordat que ell ja no és amo de res. Jugar a Guadalajara, és clar, no canviarà les coses. "És només el número dos per a aquest partit", va dir Flick. Però sí que pot ser un argument vàlid perquè el porter alemany, amb dos anys i mig encara de contracte, rebutgi explorar el mercat i prioritzi la seva vida a Barcelona. A més, es va donar el gust de treure un gol a Salifo.

Ter Stegen, doncs, es va veure amb el vestit groc en aquest estadi Pedro Escartín que va haver d’obrir les portes més tard del degut perquè abans calia donar el vistiplau a la seguretat de la grada supletòria. Són les coses de la Copa, que obliga clubs humils a preparar el moment de la seva vida en tot just una setmana, sense mitjans ni experiència. Les entrades no estaven numerades, i calia anar amb compte perquè 8.500 espectadors a la recerca d’un lloc aventurava situacions compromeses. Per sort, només va caldre lamentar un retard de mitja hora, confiar en les bastides i endavant.

Notícies relacionades

Ter Stegen, només per un dia

Ciria vol presidir el Barça per "canviar les coses"

Destacable va ser l’afany que va posar Flick que els seus futbolistes es prenguessin seriosament el partit. Ell mateix ho va fer perquè, tot i que deixés la pràctica totalitat de titulars a la banqueta –inclosos els seus dos fars, Pedri i Raphinha–, va fer jugar Lamine Yamal a l’interior. Una feinada davant la tropa castellana en els últims 20 metres en un dia en el qual Casadó va exercir de lateral dret –ningú va pujar per la seva banda–, Bernal només va jugar el primer acte –Flick va témer que li poguessin mostrar una segona targeta groga–, i Frenkie de Jong, de tornada a la titularitat, va evidenciar que prefereix mirar als costats que al porter. Com si a l’àrea habités un monstre de Lovecraft amb ganes d’empassar-se’l.

Almenys, De Jong va aprofitar el peu per centrar bé. El seu enviament al segon pal el va poder aprofitar Christensen en una segona part en què Rashford, per dues vegades, no va saber com superar el peu esquerre de Dani Vicente, un porter molt més fiable amb la bota que amb la manyopla. Però l’anglès, escarmentat, va concloure la feina trencant el porter i marcant a porteria buida. Tocava despertar el Guadalajara d’un somni que va durar molt més del que s’esperava.