El Barça de Flick es reescriu un cop més

Les persones, en ocasions, ens limitem a nosaltres mateixos. Ens definim, projectem el que volem ser, i al crear aquest imaginari, la resta del món també ens veu així. Fins que arriba algú que ho canvia tot. Que envia a les escombraries allò que pensaves saber i et regala l’oportunitat de tornar-ho a intentar. De canviar les regles del joc, els límits que creies inamovibles. Raphinha va tenir l’enorme capacitat de canviar-ho. De reescriure el que el culer esperava d’ell per acabar enamorant-lo. La mirada de Hansi Flick en va tenir part de culpa, i també ho ha aconseguit amb Eric Garcia i amb Gerard Martín, el seu últim hit.

L’ara ja central del Barça es va desembolicar amb una solidesa i calma digna del que ha crescut sabent que el seu lloc era el centre de la defensa contra l’Osasuna. Fent parella amb Cubarsí i un triangle eficient amb Eric Garcia al centre del camp, es van compensar en les ajudes i la pilota va poder sortir amb facilitat. Després, en fase defensiva, no hi havia dubtes. Gerard Martín va demostrar rigor i decisió, que creix amb passos gegants en aquesta seva nova versió.

I és que si alguna cosa ha aconseguit Flick és demostrar a l’equip que la calma i la gana no són excloents. Que l’hi diguin a Ferran Torres. El davanter, que va tornar a la titularitat després de no estar d’inici a Champions contra l’Eintracht, va ser la referència de l’equip en el primer temps. Va marcar el primer gol que, malgrat acabar anul·lat, li va permetre enviar un missatge. En la celebració es va assenyalar l’orella, retraient a tots els que el qüestionen. Que li pretenen infondre dubtes, que no el veuen com el relleu de Lewandowski.

La carpeta del davanter centre la temporada que ve cada vegada ressona més i Ferran ho vol resoldre. Ja no només és el revulsiu de les segones parts. Ara ha agafat un rol de protagonista, però contra l’Osasuna es va encallar. Va fallar ocasions a boca de canó i no va definir quan va tenir el gol a la punta dels dits. Va viure a l’aguait, sempre al lloc per rematar qualsevol pilota que caigués a l’àrea. Ho va provar amb una xilena des de la frontal de l’àrea petita, que se’n va anar per poc pel lateral de la porteria.

Altres vibracions

Si en el primer temps el Barça va viure a Ferran, a la segona part Rashford va buscar portar la llum. Per la banda, doblant i tornant a un Lamine Yamal més per dins del normal, va deixar moments que van fer aixecar l’aficionat. Va provocar una falta al frontal de l’àrea que se’n va anar per molt poc.

Fins que va arribar el futbolista, que és el millor exemple de com un mateix pot donar-li completament la volta al món que l’envolta. El Raphinha que va arribar té poc a veure amb el que ara lidera el vestuari blaugrana. Indispensable dins i fora de la gespa, element de cohesió i definició de la plantilla. Des que ha tornat de la lesió, el Barça té una altra cara. Es desprèn una altra vibra, destil·la alegria.

Notícies relacionades

La padelmania ocupa BCN amb més de 15.000 persones al Sant Jordi

Xabi Alonso recupera Mbappé per al seu ‘match ball’ de Vitòria

És dels futbolistes que lideren amb l’exemple. El primer en pressionar, en prémer, en defensar. Ens demostra, dia a dia, que si un vol, pot convertir-se en el que desitgi. Que els límits o els prejudicis diuen més de què els emet que d’un mateix. I que qualsevol moment és bo per esborrar-los i tornar a començar. Com va fer Flick quan va arribar a la banqueta del Barça.

El tècnic que ara ocupa la butaca presidencial de la banqueta del Camp Nou, on fa anys va somiar estar, ho va fer. I ara, en cada dificultat, desprèn els futbolistes de les seves carcasses i els redefineix pensant en la totalitat de l’equip. Un líder, que comanda a d’altres tants, que mantenen la bona ratxa de no haver perdut un sol partit des de la tornada al Spotify Camp Nou. "El camí és llarg, cal viure el moment", va resumir ahir l’alemany.