El Barça busca el triomf davant l’Osasuna que blindi el lideratge per a les festes

Un tancament meravellós se li dibuixa a l’equip de Hansi Flick. A diferència de l’epíleg del 2024, quan va encadenar dues derrotes a Montjuïc (davant de l’Alabès i l’Atlètic) i es va allunyar a sis punts del lideratge (de l’Atlètic) i a quatre del Madrid, segon en aquell moment. Les posicions s’han invertit. Ara mana el Barça, amb quatre d’avantatge sobre els blancs.

El secret dels entrenaments

El tomb que es va produir en la campanya anterior –l’equip blaugrana va conquerir els tres títols espanyols en el segon semestre– s’ha reproduït a menor escala. El Barça va marxar del Bernabéu allunyat a cinc punts del Madrid. En un mes i mig, Flick somriu feliç i Xabi Alonso es veu cosit pel foc amic del seu propi bàndol.

Durant aquest temps, el Barça ha pres una velocitat irresistible per als seus perseguidors, incapaços de lligar sis victòries seguides com han embastat els blaugranes. El secret, diu Flick, s’amaga en els entrenaments: «El que veig avui és totalment diferent del que veia fa dos mesos i m’agrada molt. Aquest és el nivell al qual hem d’entrenar, perquè és quan podem millorar».

Tres números u

A la motivació que l’entrenador pugui excitar entre els seus homes s’hi afegeix el concepte de la competència entre ells. Flick observa amb satisfacció que tots han de donar el millor de si mateixos. Va exposar l’exemple de Ferran i Lewandowski per apropiar-se de la titularitat com a davanter centre: «És bo per a l’equip i per a ells, perquè sempre han de jugar al màxim i els fa millorar».

Hi va haver altres noms propis. Tres en concret. Joan Garcia és el porter número u, sense que hi hagi una jerarquia afegida entre Ter Stegen i Szczesny. Eric Garcia també és el número u entre els migcampistes per l’estabilitat que ha donat a la defensa al col·locar-se per davant seu. I Marcus Rashford és el número u en predisposició.

L’exemple de Rashford

«No fa falta que em digui res, boss; importa l’equip, hem de guanyar els tres punts i no importa res més», va revelar Flick que li va dir Rashford quan intentava justificar la seva suplència més enllà d’explicar a l’anglès que s’enfronta a «jugadors excel·lents en la seva posició». El davanter va ser crucial a l’aparèixer davant l’Eintracht, però no li permetrà establir-se al rectangle de joc.

Revelat el secret, hi ha una altra explicació més evident. El Barça es va presentar al Bernabéu sense Joan Garcia, Gavi, Lewandowski i Raphinha, tampoc Christensen ni Ter Stegen, suplents llavors igual que ara.

La incorporació gradual de tots ells als entrenaments, i a l’onze titular després, ha revertit en una versió més pròxima del Barça de la campanya passada. La de l’equip que sovint es veu exigit al sobreesforç de remuntar en el marcador. El que ha passat en els quatre últims partits. Contra l’Alabès, l’Atlètic, el Betis i l’Eintracht.

Lideratge circumstancial

Notícies relacionades

Mor Gerard Suñé als 23 anys, promesa del rem nacional

MAPFRE, un talismà per al futbol espanyol

El lideratge és circumstancial, però simptomàtic. Flick no vol presumir de manar en la taula ni de mirar ningú per sobre de l’espatlla, malgrat sostenir que el seu equip té prou qualitat per batre qualsevol adversari. Amb un però. «En la Lliga costa molt guanyar cada partit si no jugues al 100%», va dir, inclòs el compromís amb l’Osasuna, encara que sembli tremolós quan s’allunya d’El Sadar.

«És un camí molt llarg, sempre ho dic. Som al desembre i queden molts partits per disputar. No és el moment de mirar la taula i delectar-nos i dir com de contents estem de ser els primers. Aquesta no és la bona actitud ara», va dir amb severitat, sense motius per dirigir cap retret a ningú.