Nens consentits

Diuen que el futbol és un esport senzill: 11 contra 11 i al final guanya el Madrid (i si no és així, ha de passar alguna cosa perquè guanyin els blancs i l’ordre nacional no quedi alterat). Però diumenge aquesta senzilla i humil recreació literària va sortir malament i el país va entrar en trànsit, i va acabar amb portaveus posseïts i distribuïts per diverses televisions a la cerca de culpables. Un àrbitre independent i no domesticable, Alejandro Quintero, va resultar ser un temerari del xiulet i va tenir la gosadia d’aplicar el mateix reglament a tots els jugadors en un partit del Madrid sense importar-li ni el color de la samarreta, ni el saldo del compte corrent dels que s’enfrontaven i sense importar-li ser castigat per ser veraç.

Quan va expulsar el primer madridista per "comportament indecent", l’estadi va quedar en silenci. ¿Una targeta vermella per comportament inadequat? ¿Per raons disciplinàries? Inaudit. Però el millor va venir després: la segona expulsió. Allà ja l’univers blanc va entrar en error 404. Dues vermelles. Dues. No passava des de feia dècades. Era com veure un gurmet degustant un menú sense sal: desconcert, incredulitat i tremolor a la parpella.

Mentrestant, el resultat final (aquest dolorós 0-2) va semblar un precedent provocador i perillós. El que era veritablement traumàtic no era pas perdre, sinó descobrir que hi ha la possibilitat, remota però real, que un àrbitre tracti el Reial Madrid com a qualsevol altre equip. Una experiència que requereix preparació zen i manual d’instruccions.

Notícies relacionades

Flick adverteix Ter Stegen

Manolo es rebel·la en les altures

Els nens aviciats blancs de La Finca o el barri de Salamanca van descobrir que qui mana pot castigar. Que no tot s’hi val. Que els pares poden negar la compra de l’últim anorac de la Blauer de preu absurd o calçar sabatilles Golden Goose de més de 500 moniatos. Que tots som iguals i que al final tots caguem asseguts.

Però tranquils, el madridisme es recuperarà. Ho fa sempre. I potser aquest diumenge quedarà com un estrany estudi sobre el que passa quan el futbol, per un dia, decideix ser decent.