Raphinha perfora l’Alabès

Raphinha ha sigut una de les novetats de la nova alineació després de la derrota davant el Chelsea. Benaurada i esperada novetat, per la qualitat del futbolista brasiler i la influència que exerceix en l’equip. Dues corregudes a l’espai de Raphinha han foradat el sector dret de l’Alabès i han descol·locat les seves defenses.

Les dues pilotes que li han enviat les ha rematat als peus de Lamine Yamal i Olmo perquè el Barça remuntés el gol del conjunt vitorià i construís un triomf més necessari per a l’ànim de l’equip que pels efectes de la classificació, tot i que els culers gaudiran veient el Barça en el primer lloc.

Un gol necessari

Lamine Yamal i Olmo han corregut a abraçar Raphinha, perquè el mèrit del seu company ha sigut crucial perquè ells es traguessin l’espina. Necessitaven tots dos un gol: Lamine Yamal per apaivagar la seva ansietat de fer-ho al Camp Nou, frustrada l’oportunitat de l’estrena davant l’Athletic; a Olmo li urgia restituir la seva deteriorada confiança davant la mirada severa dels altres pel seu discutible rendiment i ha doblat la seva alegria. Lamine Yamal i Olmo han creat l’última jugada per si sols, ja sense el seu assistent.

Els enfadats, fora

Les eines de l’Alabès són de marca blanca, més barates i menys fiables. El defensa Otto ha fallat una rematada que Joan Garcia ha rebutjat àgilment des del terra –res a veure amb Szczesny– just abans que marqués Olmo el 2-1 i que hauria regenerat la incertesa que s’ha expandit amb el gol d’Ibáñez als 43 segons.

No ha provocat una esbroncada majúscula, perquè milers d’espectadors no havien entrat encara a la grada. Una fallada informàtica de l’aplicació dels socis barcelonistes ha esborrat les entrades telemàtiques per entrar. Quan han pogut accedir al camp, no tenien motius addicionals per augmentar el seu cabreig. Només els faltava veure algun gol. Ni Lamine Yamal ni Olmo no han encertat fins al final, tampoc Lewandowski.

Flick ha agitat l’alineació més enllà d’introduir la broca brasilera. Obligat a promoure una reacció en l’equip, ha buscat més eines que insuflessin l’energia que no va tenir l’equip per córrer i lluitar tant com els anglesos dimarts. És un dir, que només hi havia dos britànics en el Chelsea.

La selecció catalana

Flick ha apel·lat a les arrels del club i del seu projecte i ha donat el comandament al doble pivot amb el qual va començar la inoblidable temporada passada: a la parella que van formar els Marcs, Casadó i Bernal, titular per primera vegada. Amb totes les ganes del món, Raphinha ha empès l’onze inicial per veure si l’equip compassa la seva pressió d’una punyetera vegada amb el davanter que més s’entrega a aquesta missió tan ingrata.

Notícies relacionades

Espanya resisteix el setge alemany i se la jugarà a la tornada a Madrid

La pràctica de l’esport puja en els més grans de 75 anys

Els timoners s’han comunicat en català amb els altres. El Barça era molt més que el nucli de la selecció catalana, amb nou futbolistes seleccionables per Gerard López. Raphinha i Lewandowski, figures mundials, eren dos cossos estranys entre els nens, amb tres jugadors de 18 anys. Amb Arnau del Girona i Puado de l’Espanyol, Catalunya tindria un equip molt més que apanyat. Una entelèquia, una ficció a la qual li falta molt temps per ser una realitat.

No era un dia per a romanços a la tornada de Stamford Bridge i menys ho va ser amb el 0-1, nascut del servei de centre amb la defensa blaugrana adormida. L’equip menys resolutiu del campionat ha marcat sense ni tan sols haver-s’ho proposat; quan ha buscat el gol, s’ha trobat un Barça més atent per protegir un avantatge mínim que no ha sabut ampliar. L’Alabès ha esgarrapat diverses vegades sense causar desperfectes en l’estructura blaugrana, només en el guix.