Aprilia acomiadael 2025 amenaçant el regnat de Ducati

I, en efecte, el doblet protagonitzat ahir per l’italià Marco Bezzecchi i l’espanyol Raúl Fernández, un dels nois de moda d’aquest Mundial, en el Gran Premi de València, que va voler retre homenatge als valencians, a tot València, a tots els que pateixen les conseqüències de la dana ("ha sigut un plaer fer disfrutar dels nostres aquest cap de setmana", va comentar Raúl un cop acabada la carrera), és la demostració, en efecte, que Aprilia ha arribat per quedar-se i la confirmació que, fins i tot, el poderosíssim Marc Márquez i el seu germà Àlex hauran de tornar a donar el millor d’ells mateixos si volen repetir el doblet que van celebrar diumenge a la festa de final d’any de Xest.

Bagnaia, fora

La carrera d’ahir amb prou feines va existir, potser només en l’arrencada. Apagat el semàfor, Bezzecchi es va resistir a cometre l’error de dissabte i va protagonitzar una sortida fantàstica. "Sabia que si arribava primer en la primera corba, seria molt difícil que em traguessin la victòria", va assenyalar el líder (mentre Martinator es recupera), de la marca de Noale, que ha guanyat dos dels quatre últims grans premis (Portugal i València), mentre Raúl Fernández completava el triplet de final d’any, triomfant sobradament a l’estil Bezzecchi en el preciós circuit de Phillip Island (Austràlia).

I sí, el pronòstic de Bezzecchi es va fer realitat durant les 27 voltes del traçat valencià. Mentre el francès Johann Zarco (Honda) va treure de la pista tirant a la sorra un desesperat Francesco Pecco Bagnaia (Ducati), arrodonint una de les pitjors temporades d’un pilot en les últimes dècades, Àlex Márquez (Ducati) primer i, posteriorment, el seu company de marca Raúl Fernández (Aprilia), van intentar acostar-se a Bezzecchi, que va resistir amb serenitat i determinació l’empenta (limitada, sí) dels seus dos principals adversaris.

Àlex Márquez, que va acabar sisè ahir, Raúl Fernández, Pedro Acosta, Fermín Aldeguer i tots els espanyols de MotoGP, inclòs Marc Márquez, van mostrar la seva alegria per haver tornat a Xest després de la dana i proporcionar tres boniques carreres als 93.972 espectadors que van omplir el circuit.

I sí, el Mundial ha acabat amb dues parelles de germans magnífiques, prodigioses, els Márquez Alentà, campió i subcampió de MotoGP, i els Fernández, Raúl i Adrián Pitito Fernández, convertit ahir en el guanyador espanyol número 62 després del seu primer triomf en el Mundial de Moto3; amb un candidat tan seriós com Marco Bezzecchi (Aprilia); amb un rookie impressionant com Fermín Aldeguer; amb un aspirant a campió, segur, ja ho veuran, Pedro Acosta (KTM), incapaç de guanyar el seu primer GP de MotoGP en dos anys i, per descomptat, amb el desastre més gran en anys: Bagnaia, relegat d’un sofert subcampionat a una més que discretíssima cinquena plaça al tancament de 2025. I, m’oblidava, una esperançadora recuperació d’Honda, la campioníssima de tots els temps que comença a treure el cap en el top 10 de MotoGP.

I que ho sàpiguen: dimarts vinent comença, a Xest (València), el Mundial 2026 i la cosa arrencarà molt seriosament.

Notícies relacionades

L’NFL organitza al Bernabéu la mare de tots els xous

Orellana suma el tercer triomf i cedeix a Pascual un Barça guanyador

Moreira regna a Moto2

El país de Pelé i Senna ja té el seu campió del món de motociclisme: Diogo Moreira. El noi de Guarulhos (Sao Paulo) havia d’acabar entre els 14 primers del GP de València de Moto2 per convertir-se en el primer brasiler que guanya un Mundial. Moreira, de 21 anys, es va situar novè en la primera volta i va acabar 11è. I sí, va ser campió a l’estil Rei Pelé, a l’estil Ayrton Senna, és clar. A sobre, el seu únic rival, Manu González, va abandonar.