El Barça negocia amb Pascual perquè agafi ara l’equip

Sense ser l’única opció, és la ideal. Xavi Pascual és el candidat número u a agafar les regnes de l’equip de bàsquet després de la destitució de Joan Peñarroya aquest diumenge, i el Barça espera convèncer-lo tot i que no es donen les condicions que desitjaria el tècnic, començada la temporada, amb una plantilla dissenyada per un col·lega, molt veterana (nou jugadors amb més de 30 anys) i amb carències. Independentment del desenllaç de les converses, el Barça visitarà el Bayern de Múnic demà en l’Eurolliga (20.30 h) a les ordres d’Óscar Orellana, l’ajudant de Peñarroya.

Diumenge es va arribar a un punt de no retorn a la secció. La culminació de la tercera derrota consecutiva en vuit dies davant el Bàsquet Girona (96-78), "inadmissible" en paraules del mateix Peñarroya, amb uns paràmetres molt similars a les dues anteriors, amb un patró que es va repetint i davant el qual ni l’equip ni l’entrenador troben un antídot efectiu.

L’equip va caure diumenge passat al Palau contra un UCAM Múrcia que li va endossar 56 punts fins al descans, amb desavantatges que van vorejar els 20 punts i que es van maquillar al final (78-81).

Divendres, el Madrid de Sergio Scariolo s’ho va passar bomba al Palau, amb 58 punts en l’equador del duel i avantatges que van ascendir als 18 punts abans de la retallada final (92-101). El Barça que havia de reaccionar a Fontajau, davant el penúltim de l’ACB, perdia de 23 punts al tancament del tercer quart (77-54), allunyant als llimbs de la utopia una remuntada.

Quatre derrotes a casa

Peñarroya no va poder sobreposar-se a l’última ferida que deixa el balanç de la campanya en 7 victòries i 8 derrotes, quatre de les quals en set partits disputats al Palau. En contra seu, a més, pesaven els crits del Palau de divendres reclamant la dimissió de Josep Cubells, el president de la secció, i la mala estona que va passar Joan Laporta, el president, al seu costat, que no veu cap altra opció que el canvi d’entrenador davant les negres perspectives que planen sobre el futur de l’equip.

Una solució que sembla més fàcil de prendre sabent que un tècnic de renom com Xavi Pascual està lliure. I viu a Gavà. I és culer. I està agraït al tracte que va rebre de Laporta quan el va nomenar entrenador el 2008, amb qui conserva una gran sintonia. I coneix la casa, tot i que en marxés el 2016, acomiadat per Josep Maria Bartomeu. I evoca l’últim gran èxit amb la conquesta de l’Eurolliga del 2010.

Pascual era l’eix del pla per a la pròxima campanya, quan la secció compleix el centenari de la seva creació, i estava previst el seu rellançament amb noves inversions que posarien fi a una època de retallades. Les exigències de LaLiga amb el fair play salarial han obligat a reduir tots els pressupostos esportius.

El bàsquet ha perdut més de 10 milions en els últims tres anys i diverses figures carismàtiques, com Sarunas Jasikevicius, Cory Higgins i Nicola Mirotic, campions de l’últim títol que es va celebrar: la Lliga del 2023. Roger Grimau (2023-24) i Joan Peñarroya (2024-25) han hagut de gestionar la pobresa i la precarietat.

Retallada de pressupost

La secció té un pressupost de 28,5 milions, davant els 49 del Reial Madrid, dels quals 14,5 milions són de salari net de la plantilla. El Dubai, creat aquesta mateixa temporada, en té 16. El Barça és el vuitè o novè de l’Eurolliga en poder econòmic –més o menys d’acord amb la seva classificació actual– però és el segon de la Lliga ACB darrere del Madrid. És l’11è, amb dues victòries i quatre derrotes, igual que el 16è, el Morabank Andorra. Els dos últims són el Burgos i el Covirán Granada (1-6).

El gran obstacle amb Pascual és l’econòmic. En absolut insuperable si s’estableixen pautes de treball i promeses d’inversió per potenciar l’equip. Els diners destinats a la liquidació de Peñarroya i el sou de Pascual impedeixen que pugui destinar-se una partida per a algun fitxatge que millori el grup, tret que Laporta busqui fórmules per esquivar els límits de LaLiga de Javier Tebas.

Fitxatges discutibles

La discutida confecció de la plantilla ha respost a l’obligada austeritat econòmica. Will Clyburn i Tornike Shengelia, dos jugadors contrastats, trenquen la tònica de la filosofia dels últims fitxatges, fonamentalment triats pel seu preu.

Miles Norris (25 anys) no juga en l’ACB perquè ocupa plaça d’extracomunitari, però a l’Eurolliga és residual. Juani Marcos (25) era a Girona i el Barça el va recuperar –va estar al filial entre el 2019 i el 2021– amb Laprovittola i Núñez, lesionats, a qui es va buscar relleu l’any passat amb patètics resultats: l’intent per Thomas Heurtel va ser un sainet que va tacar la reputació del club i Raulzinho Neto es va lesionar les dues vegades que va jugar.

Notícies relacionades

I la guanyadora del GP de Portugal és...¡Alice!

L’NBA perd Wilkens, el seu entrenador més llegendari

Youssoupha Fall (30) va ser acomiadat al final del curs passar i es va tornar a fitxar setmanes després perquè no hi havia ningú al mercat per aquest preu. Willy Hernangómez és la fitxa més alta i no ha donat el rendiment esperat com a pivot decisiu.

De tot això negociarà Pascual, de 53 anys, que en el seu període com a cap al Palau (2008-2016), després d’haver sigut ajudant de Dusko Ivanovic els tres anys anteriors, va conquerir quatre Lligues ACB, tres Copes del Rei i quatre Supercopes a més de l’Eurolliga del 2010. Després d’abandonar el Barça, va estar al Panathinaikos (16-18, tres títols), i el Zenit de Sant Petersburg (2020-2025, quatre).