Flick insisteix en un sistema que trontolla

No es tracta, com sosté l’alemany, dels quatre últims jugadors que protegeixen ara Szczesny, sinó d’un tema estructural. Ja són nou partits consecutius en què encaixen gols –vuit amb el porter polonès, incapaç de mantenir la porteria a zero–, i des de la caiguda contra el París SG a Montjuïc l’escenari ha anat a pitjor.

Catorze gols encaixats l’últim mes avalen la tremenda fragilitat d’un Barça que s’ha desmuntat. Renega de si mateix i sembla un mem del que va ser fa uns mesos, transformat en una caricatura, com es va veure en el 3-3 de Bruges, on no va governar el partit, ni tan sols amb una versió estel·lar de Lamine Yamal.

Flick no tocarà res. La seva filosofia –"No volem canviar. Som el Barça, volem jugar a la nostra manera", assegura– és innegociable. "El nostre estil és intensitat i efectivitat", va replicar amb cert to d’enuig el tècnic cada vegada que el van qüestionar sobre les causes que ensorren la seva obra. És una qüestió d’execució, convençut que el retorn de Raphinha, de Pedri i de Joan García, a més de la millora de Lewandowski i de Dani Olmo, obraran la mutació esperada.

Problemes vells per arreglar

Però l’equip no és intens ni tampoc efectiu, així que es mostra cada cop més immadur i inestable, devastant emocionalment al vestidor perquè va ser incapaç d’aprofitar la millor versió de Lamine Yamal. Però amb el 10, que ja ha tornat després d’una molesta pubàlgia (va intervenir en l’1-0, va marcar un superb gol en el 2-2 i va provocar el 3-3 amb el centre que va forçar l’autogol del Bruges), no n’hi ha prou.

No és suficient perquè rebre tres gols a Bèlgica delaten que la crisi és tan greu que no es preveu un final immediat, perquè aquesta fragilitat no és defensiva, sinó del sistema en si.

És un Barça irreal. Fa un any també anava per Europa encaixant gols. A Mònaco van ser dos coincidint amb la seva primera derrota de la temporada (2-1). A Belgrad, contra l’Estrella Roja, dos més (2-4). A Alemanya, contra el Dortmund, el mateix: dos gols en contra (2-3). ¡I no parlem dels quatre del Benfica a Lisboa (4-5)! ¡Ni dels tres del Dortmund en la tornada dels quarts de final, també a Alemanya (3-1), emparat pel 4-0 de l’anada! ¡O dels quatre de l’Inter en la frustrant semifinal de San Siro (4-3)! Allà sí que hi havia Iñigo Martínez. Ara l’equip està desbordat. I desorientat, projectant esquerdes en la seva estructura, deixant dubtes entre els jugadors.

La línia, mal tirada i encara més mal executada, va ser la responsable de l’1-0 (Kounde es va despistar i ningú va pressionar el passador) i del 3-2 del Bruges quan va aprofitar l’espai a l’esquena de Balde. I un córner a favor del Barça servit per Lamine es va transformar en la porta del 2-1 belga després de la poca pressió de Rashford i De Jong.

El problema és tan evident que no es pot amagar sota la catifa. Però ni el vestidor sap determinar el que li realment passa, així que la inquietud és cada cop més tensa. "No defensarem en el nostre camp", va anunciar Flick, que va admetre que "l’última línia ha de fer les coses millor".

"Ens creen molt perill. Amb dues passades se’ns planten a l’àrea. No és només la línia, sinó que ataquem i defensem tots", va exposar Eric Garcia, que veu els davanters rivals en tromba i sense vigilància. "No hem sigut capaços de pressionar sobre la pilota", va insistir el tècnic. El diagnòstic està clar des de fa setmanes. I la solució no arriba.

I Flick, sota el focus de la sospita perquè no troba el remei, ni s’immuta, encara que els futbolistes, amb cada gol que rebien, miressin cap a la banqueta demanant explicacions o es retreguessin entre ells el desordre existent. I la seva trampa, la trampa de Flick per provocar el fora de joc en el rival, està en desús.

Notícies relacionades

CCOO reclama a Laporta que actuï contra les irregularitats a les obres

Vuit càmeres al voltant del Camp Nou restringiran el trànsit de set carrers

Fa un any, el disruptiu Barça de Flick va provocar 99 fores de joc en els primers 15 partits. Ara, en canvi, només n’ha generat 61. La trampa no és per a l’oponent, sinó per al propi equip. Ha perdut vigència perquè el rival ha trobat l’antídot adequat per esquivar-la. Des de Luis Enrique, el tècnic del París Saint-Germain, a Nicky Hayen, l’entrenador del Bruges, passant per Almeyda (Sevilla) han sabut trobar l’escletxa per explorar els latifundis a l’esquena de la defensa blaugrana. "Els rivals saben com juguem, ens estudien. No podem concedir tants gols", va confessar Ferran Torres, centrant-se en la necessitat de crear matisos nous sobre la idea flickniana si no volen caure en la perdició definitiva.

¿En quants fores de joc va caure dimecres el Bruges? En un. Sí, només en un. Dos gols va rebre el Barça per una mala gestió de la seva línia i només en va treure un míser rèdit. Tots miren cap a l’última estació. Tots menys Flick. "Es tracta d’intensitat quan estem contra la pilota. No es tracta només de defensar en l’última línia, sinó també al centre del camp", va denunciar el tècnic, dolgut perquè el seu Barça havia perdut molts partits.