Seqüeles de la derrota al Bernabéu: Flick segueix amb el Barça desconfigurat

Ha perdut l’encant. I l’amenaça ofensiva. És normal perquè la seva davantera titular –Lamine-Lewandowski-Raphinha– no ha coincidit ni una sola vegada de sortida en aquests dos irregulars mesos de temporada. Alguns no hi són. El brasiler i el polonès, que van encadenat problemes musculars. I el ‘10’ va i ve. Però quan juga no és el mateix, atacat per una pubàlgia que limita el seu futbol fins arrabassar-li tota la màgia.

Foradat al Bernabéu: 23 rematades i 10 a porteria

Al darrere, i després de moltes proves, Flick ha escollit la seva parella de centrals favorita. Eric Garcia i Pau Cubarsí. Cap d’ells va acabar el clàssic del Bernabéu, on el Barça va ser foradat (23 xuts, 10 a porteria) com mai s’havia vist aquesta temporada. I es va sostenir dempeus gràcies a les mans de Szczesny, capaç fins i tot de parar-li un penal a Mbappé.

Fins a nou parades va firmar el polonès, i va completar, potser, el seu millor partit des que vesteix de blaugrana sense donar ni un sol motiu per enyorar Joan Garcia. Però aquella extraordinària tarda de TEK, fins i tot precís en el joc amb els peus (29 passades de 32 realitzades, un 91% d’encert), no camufla les disfuncions d’un equip que lluita, i sense cap èxit de moment, contra el record del que va provocar. La línia del fora de joc funciona. Però a mitges.

Sense pressió

O sigui, ja no és el que va ser en el seu moment. Fins a tres gols li van anul·lar al Madrid al Bernabéu (dos a Mbappé, un a Bellingham), però, alhora, la defensa blaugrana va resultar transparent en l’1-0. Ningú va pressionar el passador (Jude va girar sobre si mateix sense oposició) ni tampoc es va detectar el rematador (Kylian va arribar com com si res burlant la figura de Cubarsí) en el gol que va enardir el madridisme certificant que el ‘shit november’ (novembre de merda del curs passat) s’ha avançat a l’octubre en què en 21 dies el Barça s’ha perdut.

Tot va començar el passat 1 d’octubre a Montjuïc contra el PSG (1-2) rebent el càstig del gol de Gonzalo Ramos en el minut 90. Quatre dies més tard (5 octubre), la visita al Sánchez Pizjuán va exercir de terrible despertador per al Barça de Flick. No només pel resultat, aquell 4-1 va ser sagnant i dur, sinó perquè l’equip andalús va ser extremadament precís burxant en la debilitat blaugrana: cinc xuts a porteria, quatre gols.

I al Bernabéu, sobretot en la primera meitat, més del mateix per acomiadar aquest terrible octubre amb 12 rematades en tot just 45 minuts, set a la porteria de Szczesny. El problema és que ni tan sols el resultat –TEK va mantenir amb vida amb aquell 2-1– va reanimar el campió en la segona meitat on amb prou feines va deixar dos xuts a porteria: tots dos de Fermín, l’autor de l’1-1, l’únic que es va convertir en una amenaça real per a Courtois. Rashford va marxar, per exemple, del seu primer clàssic amb dos xuts, els dos bloquejats. Ni va intimidar el porter blanc.

Canvis sense èxit

Ferran, acabat de sortir d’una lesió, va tenir dos xuts, atrapats amb senzillesa pel porter belga, mentre Lamine –primer extrem dret; després mitja punta en un atac inèdit amb Roony per la banda dreta, Fermín, per l’esquerra i Rashford de ‘nou’ improvisat al costat d’Araujo– va xutar també dues vegades. Totes dues fora.

El Barça no va defensar bé la primera part. Ni va saber atacar bé en la segona. Va ser un equip allunyat del que havia sigut, sense el vigor i la ràbia que desprenia el seu futbol. Flick va sortir amb el que tenia. Tampoc disposava de molts recursos més, per la qual cosa ni va esgotar els canvis des d’una llunyana cabina del Bernabéu, ubicada a les altures, per donar solucions al seu equip.

Notícies relacionades

Roures asseu a la banqueta Bartomeu: l’acusa d’injuriar-lo i li reclama una multa i 100.000 euros

El Reial Madrid es planteja sancionar Vinícius i el brasiler obre la porta a marxar: «¡Millor me’n vaig!»

Va canviar l’estructura defensiva de dalt a baix –només Kounde va resistir a tants canvis– per acabar amb Casadó i De Jong d’improvisats centrals mentre va remoure la seva davantera a la recerca del gol que no va arribar. A més, Marcus Sorg, el seu ajudant, que va ser l’entrenador en cap des de la gespa del Bernabéu, ni es girava cap enrere perquè la resta de la seva banqueta (Marc Bernal, Diego Kochen, Eder Aller, Xavi Espart, Jofre Tórrenos, Toni Fernández i Dro) semblava una escola bressol tot just sortida de l’Estadi Johan Cruyff.

A Flick li correspon ara resetejar un Barça que va cinc punts per sota del Madrid. A un Barça el problema més gran del qual és que no es troba en el mateix camí, i que emet senyals inquietants, presoner del que va generar, insegur i inestable al darrere (només tres porteries a zero en els 13 primers partits i encaixa en els set últims partits) i timorat en atac. Passen els partits, no s’entreveu evolució i l’equip se sent cada vegada més incòmode.