Les accions per salvar el gall fer fracassen a Catalunya

El declivi del gall fer s’intensifica a Catalunya. Les mesures que des de fa anys aplica l’Administració per intentar conservar aquesta au gal·linàcia no tenen resultats esperançadors. En realitat, l’últim cens que ha sigut elaborat per la Generalitat dona una pèrdua d’exemplars realment preocupant i deixa entreveure que les accions no serveixen perquè l’espècie mostri algun signe de millora o recuperació. Les dades que ha pogut consultar aquest diari mostren precisament el contrari: la caiguda de la població, en tot just 20 anys, ja és d’un 58%.

Durant el càlcul del 2025, en què va participar un equip d’EL PERIÓDICO, es va estimar la presència de 245 mascles a Catalunya, molt per sota dels 360 del 2015, deu anys abans. Si la dada es compara amb el 2005, la diferència és encara més escruixidora: els 581 individus comptabilitzats llavors s’han reduït a més de la meitat. La radiografia és especialment alarmant perquè aquests recomptes són els més sòlids de què es disposa i inclouen el conjunt de la població de l’espècie a Catalunya.

Els punts de cant

La metodologia es basa en la localització de mascles als punts de cant durant la primavera, el moment clau del cicle reproductor del gall fer. És ara, durant els mesos d’abril i maig, quan els mascles acudeixen als punts de cant per exhibir-se i atraure les femelles. Però les dades corroboren que cada vegada és més difícil sentir el cant d’aquesta espècie emblemàtica. Fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica admeten que el gall fer ha desaparegut de més del 50 % dels punts de cant del Pirineu català. La regressió és especialment intensa a les cotes més baixes, amb retrocessos molt marcats en comarques com el Pallars Jussà, el Solsonès i el Ripollès.

La pèrdua d’hàbitat adequat, la pressió humana en zones sensibles –aquí s’hi inclou la presència d’aficionats a l’ornitologia i fotògrafs que intenten retratar aquesta au tan esquerpa–, la fragmentació del territori, el canvi climàtic i el desequilibri en les relacions entre depredadors i preses formen part dels motius que expliquen aquesta tendència tan greu que les receptes aplicades fins ara per l’Administració no han aconseguit revertir.

Pau Vázquez, portaveu de l’entitat ADLO Pirineu, defensa que la recuperació del gall fer exigeix anar més enllà de les actuacions puntuals sobre l’hàbitat i esmenta la possibilitat de reintroduir el linx boreal, un carnívor extingit de la serralada fa menys de 100 anys, per mirar de contribuir a l’ecosistema òptim per a aquest ocell en caiguda lliure. "El sentit d’introduir el linx boreal és recuperar una espècie autòctona, però també pot tenir un efecte clau sobre el gall fer", afirma Vázquez.

Segons explica, aquest carnívor podria ajudar a desplaçar o controlar mesocarnívors com guineus i fagines, que exerceixen pressió sobre el gall fer durant l’època d’incubació dels ous i la cria dels pollets.

Pau Vázquez és crític amb una part de les polítiques de conservació desplegades fins ara: "És cert que s’ha intentat ordenar la presència de fotògrafs i excursionistes, però d’una manera poc contundent". Sobre els projectes de millora de les zones de cria, considera que s’han de replantejar. "Fa anys que impulsem actuacions per protocol i es gasten diners per aclarir boscos o recuperar plantacions de nabius, però el gall fer no es recupera", resumeix.

"No queda més remei que tancar valls o limitar l’accés a certes àrees", suggereix Vázquez, que esmenta espais com els dos vessants de Port Ainé com a punts on caldria reduir la intervenció i la presència humana i deixar evolucionar el bosc.

El seguiment

Notícies relacionades

L’Agència Tributària va declarar el 2022 "fallida" l’empresa acusada

El frau en ‘cripto’ de futbolistes podria superar els 24 milions

Un exemple de les accions benintencionades que han provocat molèsties a aquesta au tan sensible és el mètode de seguiment. Els últims anys, la Generalitat ha canviat d’enfocament i s’han deixat enrere les captures als punts de cant per marcar amb GPS els exemplars. Des del 2004, es van arribar a practicar 94 captures amb marcatge de galls fers a Catalunya. Segons les dades oficials, durant el procés van morir sis exemplars per estrès. I la xifra no inclou possibles efectes indirectes posteriors, més difícils de determinar. La pràctica es va abandonar el 2022.

Al Pirineu francès i a la serralada Cantàbrica –l’últim cens en aquesta serralada va mostrar una lleugera millora–, en canvi, continuen actives les campanyes de captura i marcatge. Mentrestant, a Catalunya, la comunitat autònoma d’Espanya que concentra més exemplars, el cant del gall fer continua desapareixent dels boscos alpins malgrat les accions que s’han portat a terme.