Raúl Fernández toca el cel amb una victòria estel·lar

El pilot madrileny d’Aprilia es va coronar ahir en el circuit de Phillip Island a l’aconseguir el primer triomf de la seva vida en la màxima categoria.

Raúl Fernández toca el cel amb una victòria estel·lar
2
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

Tots miraven l’italià Marco Bezzecchi (Aprilia), que dissabte va triomfar en gran en la prova d’esprint. Tothom creia que, tot i que era difícil, la gesta de Bezz de guanyar un GP complint una doble penalització era possible en mans de l’excel·lent pilot italià. I el noi ho va intentar amb una estratègia molt intel·ligent, però pocs comptaven que un enorme i preciós pilot de 25 anys, Raúl Fernández, amb l’Aprilia satèl·lit de l’equip nord-americà del Trackhouse, viuria el millor dia de la seva brillant carrera esportiva.

A pocs dies de fer els 25 anys, Raúl Fernández es converteix en nou guanyador espanyol de MotoGP, el 16è, des que el català Àlex Crivillé (Honda) es va convertir, a Assen el 1992, en el primer.

Bezzecchi ho va intentar, sí, i només es va quedar a 2.410 segons d’aconseguir la gesta, però davant tenia un portentós Raúl Fernández que, amb la precisió d’un rellotge, va completar 27 voltes perfectes, fins i tot quan en els primers tres girs, mentre Bezz es preparava els seus dos passos per la corba de penalització, va estar pilotant enganxat al líder d’Aprilia.

Després de complir les seves dues sancions, va tornar, en la setena volta, a la cua (6è) dels favorits a la victòria (Raúl Fernández, Pedro Acosta, Fabio Quartararo, Àlex Márquez i Di Giannantonio), però Fernández ja s’havia escapat i havia agafat prou avantatge, més de dos segons, per regular, clavar els seus cronos i guanyar, per primera vegada en la seva vida, un gran premi de MotoGP.

Raúl, que havia guanyat per últim cop a València el 2021 en Moto2, feia, doncs, quatre anys que no guanyava un gran premi, i va escollir un dels traçats més bonics i sobretot més mítics del motociclisme mundial. "No sé què dir, la veritat", va comentar Raúl, que va reconèixer amb Diggan (2n) i Bezz (3r) que "a falta de tres voltes per al final, a la corba 10", va estar "a punt" de caure "i acabar amb aquest somni".

Àlex Márquez, quart

Notícies relacionades

"Ho necessitàvem. Raúl s’ho mereixia. No puc dir més, només plorar de felicitat. Ha sigut molt dur arribar fins aquí i Raúl s’ho ha deixat tot per complir aquest somni, així que només puc donar les gràcies als que ens han ajudat a arribar aquí", comentava Juan Carlos Fernández, el pare del noi.

Raúl Fernández s’ha construït tot sol aquesta espectacular victòria clavant cada una de les voltes, no posant-se nerviós per l’arribada o possible remuntada de Bezzecchi i sobretot sabent que la victòria estava a les seves mans. Àlex Márquez, mentrestant, va acabar quart en un traçat poc propici per a les Ducati i el pròxim cap de setmana tindrà la seva primera oportunitat de subcampionat a Sepang (Malàisia).