Vacherot, el cosí més fort

Quan Carlos Alcaraz va anunciar la seva baixa a Shanghai i Jannik Sinner es va retirar en tercera ronda per unes rampes, era obvi que la ruta cap al títol quedava més oberta que mai. Sense el Big 2, s’esperava el retorn d’algun clàssic a la glòria, començant per Novak Djokovic, que anhelava una altra fita als 38 anys. El que ningú imaginava era que el vencedor seria Valentin Vecherot, el botxí del serbi en semifinals. El monegasc, de 26 anys, va batre ahir el seu cosí germà Arthur Rinderknech en la final més insòlita de la història dels Masters 1000.

L’abraçada final entre els dos contendents va coronar una setmana d’emocions. Vacherot va entrar en la fase prèvia per la baixa de Luca Nardi i va acabar com un heroi amb la seva novena victòria consecutiva. Va iniciar el torneig en el lloc 204 del món i obrirà la setmana sent el 40, un salt tan increïble com merescut. El monegasc va batre el seu estimat cosí després d’una gran remuntada certificada en dues hores i quart (4-6, 6-3, 6-3).

"No m’ho crec. És una bogeria. Visc en un somni. És un partit històric en el tennis, soc feliç d’haver-ne pogut formar part. He intentat oblidar que jugava contra el meu cosí, abstreure’m de tot i aprofitar les meves oportunitats. He notat que el públic em donava suport i he pogut aconseguir capgirar el partit. Tant de bo poguéssim guanyar tots dos, però en l’esport només guanya un", va reflexionar el campió després de conquerir el seu primer torneig ATP.

Eterna abraçada

Notícies relacionades

El Barça atropella l’Atlètic i obre bretxa a la taula

El Hiopos Lleida assalta el Palau contra un rival sense defensa

De vegades l’esport ofereix històries curioses, situacions impossibles que s’acaben produint sobre la pista. Això es va viure a Shanghai, amb un "somni inimaginable fet realitat", com ho va definir Rinderknech abans d’enfrontar-se amb un rival que havia derrotat en infinitat d’ocasions quan eren nens. També van ser companys a la Universitat de Texas A&M i van compartir pis. Més difícil semblava coincidir en el mateix camp en una final tan destacada, però els astres es van alinear.

Mai un tennista amb un rànquing tan baix havia arribat al duel decisiu en un Masters 1000, però Vacherot volia un final feliç. No en tenia prou amb tombar Djokovic, el millor de la història. El "conte de fades" del monegasc, com ho va definir el seu entrenador, Benjamin Balleret, va acabar amb un passing shot excel·lent que va corroborar el seu èxit abans de l’eterna abraçada amb el seu cosí.