Robin Le Normand: "M’agrada llegir literatura clàssica, escoltar música i tocar el piano"

Vostè va néixer a la Bretanya.

Sí. Però, sisplau, tuteja’m.

Diuen que els bretons són discrets, enèrgics i sensibles. ¿Et reconeixes en aquesta definició?

Sí, bastant. A veure, discret no ho sé, però en les altres coses sí.

Es compliran deu anys de la teva arribada a Espanya. Aquesta entrevista serà un passeig per aquesta dècada.

És cert. M’agrada la idea.

Vas créixer com a futbolista i com a persona.

Com a futbolista em van donar una carrera. Sempre recordo els inicis amb Imanol, al filial. Des del punt de vista tàctic, tècnic i fins i tot de mentalitat, em van fer créixer un munt. I com a persona he conegut gent que encara està en el meu circuit pròxim. Ara coincideixo en la selecció amb Martín (Zubimendi), amb els Mikel (Oyarzabal i Merino), amb Remi (Álex Remiro)... Hem passat vuit anys junts. És increïble la sensació de ser aquí amb ells. Només tinc paraules d’agraïment per a ells.

¿Visites Sant Sebastià?

Sí, hi tinc bons amics. Així que segueixo viatjant a Donosti.

Quan vens a Madrid, ¿quin jugador arriba aquí?

A Madrid arriba un Robin més fet. Havia jugat 200 partits amb la Reial, però venia amb gana. Mai em poso sostre, així que vaig aterrar amb ganes d’aprendre, de descobrir un nou lloc, nous companys, un nou entrenador. I estic disfrutant a l’Atlètic.

Futbolísticament, ¿com et veus tu ara?

La meva màxima virtut és la concentració. I després soc un defensa bastant agressiu. M’agraden els duels i posar-hi molta intensitat. Però el principal seria la concentració i l’agressivitat.

Simeone, que coneix els codis defensius com pocs, ¿t’ha fet millor defensa?

M’ha fet aprendre noves variables. Amb la Reial pressionàvem molt amunt i havia de defensar tenint uns quants metres a l’esquena. I amb el Cholo he après a gestionar els temps dels partits. Aquest any estem fent una cosa mixta. De vegades pressionem a dalt i em sento còmode, però també hi ha moments on ens repleguem per aprofitar els espais del rival. Estic aprenent molt i soc millor defensa gràcies al Cholo.

I amb la pilota als peus...

En això l’experiència és fonamental. Sobretot quan vius situacions on has fallat. A la Reial això ho miràvem als vídeos amb Imanol. Amb els anys, a l’envoltar-te de gent de qualitat, tot és més exigent, però aprens a veure on és l’espai o l’home lliure.

Deies que et fixes en els errors.

A ningú li agrada fallar, però el futbol és un joc d’errors i n’hi ha a cada partit. Has d’aprendre i treure un ensenyament de cada error, tot i que no sempre és fàcil.

Parlem de la selecció. En dos anys t’has fet fix en les convocatòries, titular i amb títols. ¿Has superat les teves expectatives?

Encara no ens en adonem del tot del que hem aconseguit. L’Eurocopa va ser un espectacle i un moment increïble. Et confesso que no m’esperava poder guanyar títols tan ràpid. Ara ens prenen més seriosament. De vegades miro al meu voltant i em sembla increïble veure tants talents tan increïbles en aquesta selecció. Realment és una passada.

¿Què t’ha aportat Luis de la Fuente com a jugador?

Confiança. Des de la primera crida notes quan algú confia en tu, quan algú veu les teves característiques i les teves qualitats.

¿Ets molt exigent amb tu?

Fins i tot massa, de vegades. Miro més els meus errors que el que faig bé. Però el meu entorn, que és la meva família, sempre em posa al meu lloc.

Notícies relacionades

Pogacar desafia el mite de Coppi a la Llombardia

La dana Alice marca el partit que es juga a Elx

¿I a quines coses dediques el teu temps lliure?

M’agrada llegir literatura clàssica, escoltar música i tocar el piano. A més, també inverteixo molt temps a trucar a la meva família i als meus amics. Soc una persona molt familiar.