Les centrals elèctriques de l’Iran, en el punt de mira dels EUA: quantes n’hi ha i quines són

No obstant, aquesta amenaça ha tingut un recorregut més que limitat i aquest mateix dilluns el republicà ha ordenat «posposar tot atac militar» contra les centrals elèctriques de l’Iran durant un període de cinc dies, després de mantenir unes «converses molt bones i constructives» amb el país persa. Però la paraula del dirigent nord-americà tendeix a ser volàtil i diverses veus iranianes ja han negat l’existència d’aquestes converses. Per la qual cosa les centrals elèctriques segueixen en estat d’alerta i la Guàrdia Revolucionària Iraniana es mostra preparada per respondre amb duresa davant «qualsevol amenaça», i a atacar de tornada tant les centrals israelianes com «les dels països de la regió que proveeixen electricitat a les bases nord-americanes».

Amb tot això, malgrat que no estan clars els criteris dels EUA a l’hora d’assenyalar aquestes centrals, sí que hi ha uns factors (mida, impacte sobre Teheran i relació amb el cor gasífer del país) per valorar quines plantes tenen un rol més gran a la regió. 

Segons les dades de la Cambra de Comerç, Industrial, Mineria i Agricultura de l’Iran, a la república islàmica hi ha 145 centrals tèrmiques que en conjunt produeixen el 94% de l’electricitat. Gràcies especialment al gas, que a través de 110 centrals energètiques –de les quals, segons dades d’OpenInfraMap recollides per la CNN– va aportar el 78,6%-79% de la generació el 2023.

Aquí destaca la central de Damavand. No només per ser «la més gran», per la qual Trump va dir que començarien els atacs, sinó perquè amb 2.868 megawatts, és justament la central que més produeix del país. Ubicada a Pakdasht, a la província de Teheran, la seva caiguda, segons ‘Associated Press’ (AP), seria la que més afectaria llars, negocis i serveis essencials lligats a la capital.

Un esglaó per sota de Damavand es troba la planta de Shahid Salimi, al comtat de Neka, província de Mazandaran. Una central ubicada al nord de l’Iran amb capacitat de produir 2.378 megawatts i que per la seva proximitat (prop de 300 quilòmetres) diversos mitjans de comunicació com AP o la CNN situen com una de les plantes amb més pes energètic en l’òrbita de Teheran. 

Dins d’aquest grup de grans plantes de gas identificades a l’Iran, destaca també la central de Shahid Rajaee, a Qazvin. Una planta que produiria almenys 2.044 megawatts i la caiguda de la qual, igual com les altres dues centrals esmentades prèviament, suposaria un cop dur per a la capacitat industrial iraniana. Situada a menys de 150 quilòmetres de Teheran, la central de Shahid Rajaee nodreix gran part del cor urbà de la capital iraniana. Per la qual cosa té un valor fonamental, i la seva pèrdua en cas d’atac per part dels EUA seria un cop dur per a la capacitat energètica del règim islàmic. 

Fora d’aquestes tres centrals principals, es troba també la planta d’Asaluyeh, a la localitat de Bostanu, província de Bushehr. Té capacitat per a 1.293 megawatts i malgrat no estar inclosa entre les tres plantes més grans del país, cobra gran importància per estar dins del gran corredor energètic del sud iranià. De fet, aquesta planta ja va ser atacada el 18 de març com a part de l’ofensiva dels EUA i Israel.

Notícies relacionades

Trump ajorna 5 dies els atacs a centrals elèctriques de l’Iran després de «converses productives» amb el règim, que Teheran nega

Els colons israelians desaten el caos a la Cisjordània ocupada amb una onada de violència

A aquestes s’hi afegeixen també les plantes de Montazere Ghaem i Parand: la primera, situada a Fardis, a la província d’Alborz, té capacitat per produir almenys 1.624 megawatts; mentre que la segona, ubicada a Parand (Teheran) arriba almenys 1.578 megawatts. 

L’última gran planta a destacar, tot i que en aquest cas és una central elèctrica. És la central nuclear de Bushehr. Ubicada a la província homònima, al costat del golf Pèrsic, té una capacitat per produir prop de 1.000 megawatts i és l’única planta nuclear operativa del país. Es tracta d’una de les instal·lacions més delicades del país persa, els voltants de la qual han patit nombrosos impactes des que van començar les hostilitats.