"No sabia què passaria"

Sobre les cinc del matí va acabar dimarts un dia extenuant per a Aitana Bonmatí. La futbolista, com la resta de l’expedició blaugrana que havia assistit a la gala de la Pilota d’Or a París, tornava a casa després d’unes hores frenètiques. La catalana bressava el premi que l’acreditava com la millor futbolista de la història, després de rebre el guardó per tercera vegada (a més consecutiva) en una fita històrica. Amb ella, Vicky López i Lamine Yamal també tornaven a casa acompanyats del trofeu Kopa i Ewa Pajor, amb el guardó a la màxima anotadora. Una jornada que va començar gairebé 24 hores abans amb la il·lusió i la incertesa de no saber el que passaria.

Poques vegades, per no dir cap, hi va haver tanta expectació per conèixer qui gravaria el seu nom a la Pilota d’Or. No hi ha res que agradi més que intentar saber un secret. Per a les desenes de persones que formaven part de la delegació del Barça que es va desplaçar a la capital francesa en una xàrter privat, els nervis, si n’hi havia, anaven per dins. Tranquil·litat i calma, amb el focus posat en tot el que tocava fer una vegada posessin un peu a l’aeroport. La majoria, experimentats ja en aquest tipus de gales, sabia que tot va molt ràpid, que no hi ha gaire temps per encantar-se i fa falta tenir les coses clares.

Còctel de benvinguda a l’hotel, córrer a preparar-se i fotos protocol·làries al hall abans de partir al Théâtre du Châtelet. En la voràgine de flaixos, entrevistes i fotografies, hi ha poc temps per aturar-se. Per degustar el moment que estàs vivint. Per a Aitana, Alexia Putellas, Caroline Graham Hansen o Patri Guijarro no era la primera vegada, però Vicky López, Claudia Pina i Cata Coll s’estrenaven a la gala més important del món del futbol.

Mentre tots els nominats ocupaven els seus llocs per primera vegada intercalant nominats i nominades, es repetia, amb la boca petita, una pregunta recurrent: "¿Qui guanyarà?". Ningú en sabia res, cosa poc habitual. I malgrat que per al guardó masculí hi havia dos clars finalistes, per al femení la llista era més àmplia. Alexia i Aitana eren les dues blaugranes que semblaven tenir més opcions, però per davant Mariona Caldentey, Alessia Russo i Chloe Kelly, vitals per al triomf de l’Arsenal en la Champions i de la selecció anglesa a l’Eurocopa, eren les favorites. Però va ser Aitana qui es va emportar el premi, en una gala que va mantenir la tensió en tot moment i que va fer remoure’s els presents al seient. Abans de l’entrega del premi masculí a Dembélé per part de Ronaldinho, el pare de Lamine Yamal es va posar a cridar.

Notícies relacionades

La Generalitat impulsa un pla contra la desigualtat de gènere

El Barça es queda sense Gavi durant mitja temporada

"France Football va decidir fa un any que no el dirien amb temps, va mantenir l’expectativa fins a l’últim moment i no sabia què passaria", va confessar Aitana ja amb el premi a les seves mans. "Vaig acompanyar l’equip i afortunadament me’n vaig a casa amb la Pilota d’Or. Ha estat molt igualat i m’agradaria posar en valor l’equip, perquè molta gent em va dir que vam perdre la Champions i l’Eurocopa. Però va ser per la mínima. Vam tornar a estar un altre any seguit a la final i no era fàcil. És un orgull i una responsabilitat gran. Crec que aquest tipus de gales donen la repercussió que mereix al futbol femení", va afegir la tres vegades Pilota d’Or, que va improvisar el seu discurs com a guanyadora, mentre començava a assumir l’aconseguit. Els seus pares no hi van acudir.

I és que la gala de la Pilota d’Or ha trobat un ingredient més que li dona un toc picant a la seva ja de per si espectacularitat. La intriga, deixar els protagonistes en fora de joc i obligar-los a driblar situacions inesperades. De poc va servir que Joan Laporta interrogués tots els capitostos amb qui es va creuar. Els millors futbolistes del món van omplir un pati de cadires que va vibrar amb els moments decisius. Exhaustos van acabar. A l’avió de tornada cap a Barcelona regnava la calma. Del que celebra amb pausa, agradant-se, mentre el sol comença a sortir de nou. La jornada acabava amb un gust dolç per als blaugranes i un nou capítol en la història de la llegenda d’Aitana Bonmatí.