El menjador dels Márquez

"Miri, jo li he de dir la veritat. Van ser dies d’autèntica bogeria, de no saber com, quan i de quina manera sortiríem de la tragèdia en la qual ens havien sumit les inundacions, així que quan vaig agafar el telèfon vaig pensar ‘¡Vinga, un altre que em vol enganyar, que se’n vol aprofitar, passo! ¡M’estan prenent el pèl!’".

Ana Martín, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Benetússer, en l’inundat País Valencià, un poble de 16.000 habitants, no donava crèdit a la trucada "en nom de Marc Márquez, bé, dels germans Márquez". I, en efecte, no els va fer ni cas. "Miri, hi insisteixo, en aquells dies tan nefastos, tan esperpèntics, tan durs, ens trucava gent de tot tipus. Gent oferint-nos diners, pocs o molts, gent dient-nos que ens enviaria un camió de pics, pales i rasclets, gent... De veritat, la resposta va ser brutal i, és clar, també hi va haver, sí, és clar, qui va tractar i, potser, ho va aconseguir d’aprofitar-se de la desgràcia aliena per treure’n profit".

No és que Ana pensés que els germans Márquez Alentà no eren els germans Márquez Alentà, és que li sonava estrany que algú es prestés "al que vostès necessitin". "Ells van continuar insistint, van insistir molt i, al final, ens vam posar en contacte amb la seva gent i, mira, han quedat tres menjadors preciosos, guapíssims i formidables", recorda amb satisfacció i agraïment Ana.

El cas és que el crit de Marc Márquez de "el que necessitin, menys diners, nosaltres no volem donar diners; vostès demanin i nosaltres acudim". I així va ser. Al final van arribar a l’acord que ells, els reis actuals de MotoGP, comprarien, diuen que a Ikea, tot, absolutament tot el que necessitessin per moblar i equipar els menjadors escolars de tres escoles: Blasco Ibáñez, Vicent Ricart Bonillo i Cristóbal Colón. No cal dir que als petits, nens de tres, quatre, cinc i sis anys, no els van explicar res tot i que, tot just començar el curs, als grans, de 10 i 11, els van narrar bona part de les gestes dels dos pilots catalans.

L’ajuda

"El Marc volia ajudar-nos amb una cosa que quedés per als nens, amb una cosa que ells, tots, poguessin gaudir des del primer moment i els quedés per sempre. I va ser així com vam arribar a la conclusió que tot el que equipa un menjador, inclosos els petits llitets perquè facin la migdiada, era una donació formidable", continua explicant Ana, que està convençuda que un dia d’aquests, potser quan torni d’Àsia ja com a nou campió del món, el Marc passarà per Benetússer.

Quan els van explicar als nens qui era qui havia ajudat les escoles a moblar els menjadors hi va haver pares que els van explicar qui eren els Márquez i fins i tot els van passar algun vídeo d’alguna cursa, que va mantenir atents més els grans que els petits, però tots van coincidir que havien de pintar-los un mural d’agraïment. I encara és allà.

Molts pobles del País Valencià, molts, massa, grans i diminuts, van ser devastats per la maleïda dana. Benetússer, pròxim a Alfafar i Paiporta, va ser (gairebé) arrasat en la seva totalitat aquell 29 d’octubre, dia en què el desbordament del barranc del Poio va destrossar el poble.

La fi del món

"Només li explicaré", narra Ana, "que quan creuaves el poble, o ho intentaves, el recorregut que, normalment, feies en 12 minuts, trigaves una hora i quart. Era tot com la fi del món: cotxes, furgonetes i motos van volar pels aires, baixos inundats, cases destrossades com si haguéssim patit un terratrèmol, no una inundació, persianes de totes les cases trencades, bombades, parets amb esvorancs, aparadors destrossats i carrers esquerdats".

Notícies relacionades

La frustració dels penyistes del Barça davant el vaivé dels estadis: «És desesperant la manera en què ens tracten»

Sis mil goles

I allà segueixen, lluitant de valent. "Per un Benetússer millor, ¡continuem en la lluita!", diu el missatge de l’Ana al seu mòbil. I en efecte, es van recuperant, lentament, però se’n van sortint. "Les coses comencen a funcionar i la gent ha tingut un comportament exemplar. D’això no te’n surts si no t’uneixes. Ara hauríem, per exemple, de començar a recuperar, gairebé reconstruir, les instal·lacions esportives del poble, la piscina, el poliesportiu, el gimnàs i, sobretot, permetre als diferents clubs de Benetússer, que són molts i de molts esports, poder recuperar les seves instal·lacions. Tot i que, de moment, utilitzen els patis i camps de les nostres escoles. Això sí, el camp de futbol de gespa ja funciona al màxim. Una alegria".

De ben segur que de tot això en parlaran amb el Marc i l’Àlex Márquez quan s’acostin a Benetússer i puguin compartir el somriure d’aquests nens que, com a mínim, ja tenen lloc per menjar i descansar.